Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

animisme / animatisme ANTROP. / FIL .REL.

En general, és la creença que atribueix vida, intencionalitat, voluntat o sentiments semblants als de l'home a tots els objectes de la natura. En aquest sentit l'animisme és una forma d'antropocentrisme. Aquesta forma d'animisme es coneix també com animatisme.

Edward Burnett Tylor, etnòleg i antropòleg anglès (1832-1917), ha estat el més important estudiós de l'animisme. A la seva obra Primitive Culture (1871) va sostenir la tesi segons la qual totes les formes més primitives de religió es basen en la creença en éssers espirituals personals que animen la natura. Segons Tylor, les religions s'han desenvolupat d'una forma evolucionista de manera que, a partir de l'animisme, passarien pel culte d'objectes, manes, ancestres, fetitxes i ídols, al politeisme i, finalment, al monoteisme. Al seu torn, l'origen d'aquestes creences es troba, segons Tylor, en raonaments i analogies basades en l'estranyesa produ´da pels somnis, fantasies, visions, al·lucinacions, etc., mitjanšant els quals s'arriba a la creença en l'existència d'éssers semblants als humans, però de natura distinta.

No obstant això, les observacions científiques elaborades per l'antropologia cultural no han permès confirmar aquesta hipòtesi, de manera que, en l'actualitat, no s'admeten les tesis de Tylor sobre la gènesi de la religió. No obstant això, el terme animisme es continua usant per designar aquelles creences que consideren totes les formes de la vida com a manifestacions de potències tals com genis, ànimes, esperits o deïtats que animen l'univers.

Van der Leew (Fenomenologia de la religió) considera l'animisme com una varietat específica d'una creença més general, el dinamisme, és a dir, com una manifestació de la creença segons la qual el món està determinat per alguna forma de poder externa al món mateix.

En psicologia, Jean Piaget (La representació del món en el nen) dóna el mateix nom a una caracetrÝstica del període preoperatori del desenvolupament de la intel·ligència, que es caracteritza pel fet que els nens atribueixen a les coses (la lluna, els núvols, etc.) consciència i intencionalitat. Freud també considera la fase narcisista del desenvolupament psicosexual com a fase animista.

D'altra banda, i en el sentit més general del terme, les doctrines antigues i renaixentistes que afirmen l'existència d'una ànima del món també poden considerar-se animistes.

Des que Robert Marett distingís entre la teoria estrictament animista de Tylor i les creences que atribueixen propietats vitals a roques, atuells, tempestats, volcans i muntanyes, l'antropologia cultural contemporània (veure referència) distingeix entre animisme i animatisme, considerant l'animisme simplement com la creença en éssers personalitzats però incorporis, tals com ànimes, esperits o déus, i definint l'animatisme com l'atribució de consciència i poders humans als objectes inanimats.

Segons aquesta concepcišo, la concentració d'una força animatista en un objecte, un animal, un lloc o en una persona, pot dotar-los de poders extraordinaris, independent del poder emanat de les ànimes i dels déus. Aquest poder es coneix amb el nom de maná.


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.