Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

analogia GEN.

(del grec αναλογíα, analogia, correspondència, proporció, derivat d'ana (reiteració in comparació) lógon, segons proporció, proporcional) És la semblança que s'estableix entre termes, conceptes o coses que es comparen. Mitjançant l'analogia, de vegades entesa en sentit metafòric, poden agrupar-se diferents conjunts de coses de les quals s'afirma una característica comuna per semblança: el nen, el riu, el vi o el vinagre i fins a la llengua tenen tots «mare» (la "mare del vinagre", la "llengua materna"... etc.); l'aspecte, el clima o l'aliment són «sans», però en un sentit que alhora coincideix i que difereix, encara que en realitat tot predicat ha d'entendre's analògicament, quan no es fa abstracció de la realitat: parlar de la vida vegetal i de la vida animal és un ús analògic del terme, que s'aplica en realitat de forma distinta a un vegetal o a un animal. El concepte l'analogia del qual ha estat objecte de tractament específic en filosofia és el de l'analogia del ser. La proporció a què es refereix l'etimologia, i que ha fonamentat el seu ús tant en el llenguatge ordinari com en el filosòfic, és la proporció matemàtica, anomenada pròpiament geomètrica, que s'expressa segons la seqüència a:b::b:c, en la que el primer terme es refereix al segon igual com aquest al tercer; cadascun d'aquests termes s'anomena analogat; la relació o proporció, quantitativa en origen, va passar després a ser qualitativa.


HIST. El terme procedeix dels escrits dels pitagòrics, on significa proporció matemàtica (veure cita), concepte que apliquen tant a l'harmonia musical com a les magnituds del cosmos. Plató utilitza la noció d'analogia com a proporció (matemàtica) per explicar sobretot la funció del Bé en la seva teoria fonamental dels dos mons («el que és el sol en el món visible és el bé en el món invisible»; veure cita), així com per assenyalar el grau de claredat i veritat que posseeixen els segments a què es refereix la metàfora de la línia (veure text). D'aquesta manera, Plató utilitza l'analogia de proporció al comparar el món visible (representat per linterior de la caverna en el seu famós mite) amb el món intel·ligible. Així, el veure és al cos, com el pensar és a l'ànima; la imperfecció del món sensorial ens remet a la perfecció-creu Plató- del món de les idees; l'ésser mutable i material ens remet a l'ésser immutable i etern que és la idea del Bé. Així, el conjunt del món s'enten a partir d'aquesta analogia proporcional.

Aristòtil, a més d'utilitzar l'analogia com a mètode comparatiu en ètica i biologia -iniciant així l'ús del argument d'analogia- funda la teoria de la analogia del ser (veure text), que es convertirà en punt fonamental de la metafísica de la filosofia escolàstica medieval, que estableix una relació metafísica u ontològica, per aquest d'algun mode real, entre els analogats.

La crítica radical que fa Hume a la metafísica condueix al pensament de Kant a cercar un fonament més sòlid al coneixement i a la fonamentació de la ciència. Kant, en la seva "analítica transcendental" troba aquest fonament en les analogies de l'experiència i els postulats del pensament empíric. Les analogies de l'experiència són:

  1. la permanència de la substància a través del canvi

  2. la lei de causa ia efecte com a reguladora del canvi

  3. la simultaneïtat que implica acció recíproca de les substàncies.

Els postulats del pensar empíric són:

  1. allò que concorda amb les condicions formals de l'experiència, és possible (lligat al futur)

  2. allò que està en interdependència amb les condicions materials de l'experiència, és real (lligat al present)

  3. allò determinat per les condicions universals de l'experiència, és necessari (lligat al passat)

(Veure text)

Tot això es refereix solament al món fenomènic, que constitueix el món de les percepcions que es donen en la consciència, però l'accés a la realitat en si o noümen no és possible mitjançant el coneixement i, per tant, la metafísica, conclou Kant, no és possible com a ciència.

Després de perdre aquesta càrrega metafísica, no té en l'actualitat l'analogia més que usos gaire específics en camps determinats del pensament, com la lingüística (metàfora), la biologia (analogia-homología) o la lògica (isomorfisme, models, argument d'analogia). Per altra part, l'analogia, almenys des de John Stuart Mill, es considera una forma de raonament inductiu incomplet.

Veure analogia del ser.

 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.