Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

moral de senyors / moral d'esclaus HIST.

Com un dels fil˛sofs de la sospita (junt amb Marx i amb Freud), Nietzsche desemmascara enganys, il·lusions i mistificacions en el terreny dels valors i de la noció de consciència. Per a això usa la genealogia (veure text) que aplicada a l'estudi de les condicions que van determinar l'aparició dels valors «bo» i «dolent», permeten a Nietzsche distingir entre una moral de senyors i una moral d'esclaus; una moral positiva i una moral reactiva, respectivament. Aquesta distinció es fonamenta en la noció de decadència, que Nietzsche aplica al conjunt de la cultura occidental des del moment que, per obra del socratisme, del platonisme i del cristianisme (al qual denomina platonisme popular), s'ha efectuat una tremenda inversió dels valors, ja que han posat la vida, el que Ús terrenal, l'esdevenir i allò immanent en funció de la mort, d'allò suprasensible, l'ésser immutable i etern, i del quŔ Ús transcendent. D'aquesta manera, ha invertit l'autèntic sentit i s'ha elaborat una filosofia que és una autèntica «calúmnia» (veure text ), contra la que ha d'establir-se la transvaloraciˇ de tots els valors. Aquesta moral invertida, pròpia dels ressentits contra la vida, segons Nietzsche, s'imposa històricament gràcies al judaisme i al seu producte més acabat: el cristianisme, que propícia la confabulació dels febles que imposen la força de la seva majoria.

L'home superior, el «noble», en l'autèntic sentit moral d'aquest terme, és qui se'n riu dels suposats valors del món suprasensible; és el detenidor de la moral dels senyors que propugna els valors actius i afirmatius de la vida; és qui defensa la moral que diu a la vida. És «qui concep el concepte fonamental 'bo' d'una manera previ i espontani, és a dir, el concep a base de si mateix, i només a partir d'ell es forma el concepte 'dolent'» (Genealogia de la moral). En canvi, l'esclau, el feble, l'impotent, és aquell que, ressentit contra la vida, li diu no i a canvi defensa valors reactius: la compassió, la humilitat, la resignació, l'obediència, la renúncia. Aquesta moral del ressentiment és, doncs, una moral invertida, reactiva, contrària a la moral dels senyors que és la moral que no necessita emparar-se en ficcions ni déus per consolar-se de l'angoixa que produeix la debilitat de no dominar el caràcter tràgic de la vida (veure text). El sacerdot, pastor d'un ramat d'esclaus, és el prototip d'aquesta falsa moral invertida que proclama que «els miserables són els bons; els pobres, els impotents, els baixos són els únics bons; els que pateixen, els indigents, els malalts, els deformes són els únics piadosos, els únics beneits de Déu, únicament per a ells hi ha benaventurança» (ibid.) (veure text). Però en l'època de la mort de Déu, l'home encara es degrada més, i engendra el que Nietzsche anomena l'«últim home» (veure text), producte més acabat del procés nihilista de la decadència de la cultura. Ara bé, el nihilisme sorgit de la mort de Déu permet també la superació de l'home i el sorgiment del superhome (veure text), que serÓ qui pr˛piament estableixi la moral de senyors desprÚs d'efectuar la transvaloraciˇ de tots els valors.

Termes relacionats

Bibliografía

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.