Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

superhome GEN.

Terme creat per Nietzsche (Übermensch) per referir-se a la superació de l'hombre, particularment de l'últim home (veure text), la possibilitat de la qual sorgeix a partir de la plena assumpció de la mort de Déu i de la transvaloració de tots els valors. No és cap concepte biològic, no es refereix a cap classe d'home d'una raça superior o més evolucionat, sinó que es tracta més aviat d'un concepte ètic que sorgeix de la crítica de Nietzsche a la metafísica occidental i a la moral del ressentiment contra la vida (veure text).

El superhome és aquell que és capaç de generar el seu propi sistema de valors identificant com a bo allò que procedeix de la genuïna voluntat de poder. Sembla que Nietzschje es va inspirar en la lectura de l'obra "Der Einzige und sein Eigentum" de Max Stirner per la concepció d'aquest terme filosòfic. El superhome, doncs, és una figura moral: la d'aquell que és capaç realment d'actuar segons la moral no sotmesa a la moralitat dels esclaus representada per la moral cristiana de la resignació. Cal que aquests valors morals reactius (cristians, però també jueus, musulmans o vinculats a les religiosos monoteistes clàssiques) siguin superats. La seva superació, per altra part, no procedirà de les concepcions cientifistes ni de les morals de les societats tecnocràtiques que centren la felicitat en el consum de bens o en a socialització de valors "políticament correctes" (com es diria en la nostra època). Aquests són els representants de "l'últim home" (veure text), el pitjor de tots, ja que es creu que ha superat els valors tradicionals i és, en canvi, esclau de les pitjors descomposicions de la moral judeo-cristiana que troba el seu triomf en el consum, l'status social i la posició econòmica.

Així, Nietzsche combat la moral imposada per les tradicions socràtiques, platòniques i religioses i defensa una moral que ha de sorgir de l'interior de les persones i la voluntat de poder. Aquest superhome, aquell que és "realment" capaç de viure segons les màxima personal de "fer el que (realment) vols" és una persona segura i independent; no es deixa portat per la multitud ni per cap secta, a la inversa de la majoria de les persones que solament es deixen portat per les tradicions, les regles establertes, els grups de pressió.

Segons Nietzsche: "el superhome és el sentit de la terra. Que la vostra voluntat digui: que el superhome sigui el sentit de la terra". Aquest superhome rebutja les religions el les seves falses promeses en falses vides després de la mort, i la concepció socràtica de la moral de ramat que té en el cristià "Sermò de la Muntanya" un dels seus màxims exponets, al enaltir els "pobres d'esperit".

Nietzsche exposa aquesta doctrina especialment en les seves obres Així parlà Zaratustra, Ecce Homo i L'anticrist.

Veure la filosofia de Nietzsche: termes relacionats.

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.