Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

verificabilitat, criteri de EPIST.

En sentit ampli, tot principi que precisi en què consisteix la verificabilitat d’una hipòtesi. Per antonomàsia, l’anomenat «criteri empirista del significat», o criteri que els autors que s’agrupen en el Cercle de Viena, defensors del positivisme lògic, identifiquen als enunciats dotats de sentit (veure text). Segons aquest principi, un enunciat constitueix una afirmació significativa si

Els autors del Cercle de Viena i els defensors del positivisme lògic van donar diverses formulacions del principi de verificabilitat. En un primer moment, i seguint a Wittgenstein, es fa coincidir el significat d’un enunciat amb el mètode de la seva verificació. En aquests primers moments el Cercle de Viena sostenia una postura rigorista, segons la qual un enunciat tenia sentit empíric si, almenys en principi, era possible la seva verificació completa per mitjà de l’experiència. Un enunciat d’aquest gènere era un enunciat observacional o es deduïa d’un enunciat observacional (veure cita). Aquest criteri de verificabilitat, no obstant això, excloïa la possibilitat de verificar les lleis científiques que es construeixen amb enunciats universals. En conseqüència, es va modificar el primer criteri rigorós de verificabilitat i es va substituir per altres formulacions en què es parla de confirmabilitat parcial o indirecta. Així, per exemple, Carnap per a qui un enunciat és verificable si és confirmable. Al criteri de verificabilitat i al de confirmació es va oposar Karl R. Popper, proposant el de refutabilitat (veure cita), segons el qual un enunciat té significat empíric si pot ser refutat, o negat, per un enunciat observacional. A aquesta postura s’objecta comunament que, com a conseqüència, mancaran de significat empíric hipótesis o enunciats existencials.

 

Veure positivisme lògic.

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.