Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

psicologia popular PSICOL.

En l'actual filosofia de la ment es denomina psicologia popular (Folk Psychology) al conjunt de coneixements que el sentit comú atribueix als nostres estats psicològics, als estats mentals i a la seva relació amb la conducta. Es denomina també psicologia del sentit comú, i és aquella classe d'explicació psicològica que parteix de les experiències personals, encara que modificades per l'entorn social. S'expressa a través de nocions com les de creença, desig, intenció, sentiment, etc., i per generalitzacions explicatives. Així, en l'àmbit de la psicologia popular s'afirma, per exemple, que «En Joan va al cinema perquè "desitja" divertir-se», «Elena "creu" que l'art pot canviar la vida», «les persones autoritàries se "senten" superiors però, en realitat només "manifesten" els seus complexos», etc. S'expressa, doncs, en un llenguatge ambigu els termes del qual disten d'estar ben definits, i sustenta la creença en el mentalisme. Aquestes expressions no són manifestació de lleis estrictes, sinó només aproximacions a formes de predicció i d'explicació de la conducta.

Aquest tipus d'explicació psicològica ha estat fortament criticada per part dels conductistes, i més recentment pels partidaris de la teoria de la identitat ment-cervell, especialment pel corrent conegut com a materialisme eliminativo (defensat per Stephen Stich, i per Paul i Patricia Churchland, per exemple) que consideren que all˛ mental és reductible a les funcions cerebrals. Segons aquests autors, la psicologia popular és una teoria falsa, com ho va anar al seu dia la teoria del flogist, la teoria dels esperits animals, la teoria de l'èter, o la del calòric, i cal ser substitu´da per complet per la neurociència. És a dir, proposen substituir les categories mentalistes per les categories físiques de la neurociència.

D'altra banda, autors com Daniel Dennett, Jerry Fodor o Hilary Putnam (i, en general, tots els funcionalistes), la defensen i argumenten en contra del reduccionisme. D'una banda, afirmen que postular l'existència d'allò mental (defensar el mentalisme) no suposa cap forma de dualisme i, d'altra banda, sustenten que encara que fos possible deduir tots els fenòmens mentals a partir dels fenòmens neurològics, encara no es podrien explicar els fenòmens psicològics neuronalment. Per tant, sostenen, en contra dels detractors de la psicologia popular, que el llenguatge mentalista no és reductible al llenguatge neurològic.

Veure termes relacionats

 

 Bibliografia

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.