Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Lipovetsky, Gilles HIST.

Filòsof francès nascut a Millau el 1944. Ha estat professor de filosofia en el Lycée d´Orange i en el Lycée Emmanuel Mounier de Grenoble. És conegut especialment com a pensador postmodern per la seva anàlisi de la moda concebuda com una de les categories definitòries de la modernitat, ja que, segons ell, representa la ruptura amb el marc de la tradició. En els seus inicis, la moda sorgeix en l'àmbit de les classes dominants: és el període aristocràtic o primer estadi del desenvolupament de la moda que, junt amb les nocions de fama i d'individu, caracteritzen els orígens renaixentistes de l'època moderna, que en aquesta primera etapa es manifesta a través de la cultura cortesana. La revolució industrial permet una generalització de la moda, encara que fins als anys cinquanta o seixanta del segle vint manté una forta dualitat entre l'alta costura, que continua sent patrimoni de les classes socials dominants, i la moda de confecció industrial. Però a partir de finals dels anys cinquanta i començaments dels seixanta apareix la moda oberta, que trenca aquell dualisme: la moda és cada cop menys un distintiu de classe i tendeix cada cop més a ser expressió del creixent individualisme. Aquesta evolució és paral·lela a l'experimentada per l'art i tendeix cada cop més cap a allò efímer, cap a la seducció i cap a la diversificació del gust.

Segons Lipovetsky aquesta evolució expressa el procés de creixent predomini d'allò individual per sobre de l'universal que caracteritza la cultura postmoderna marcada per la carència de projecte històric i pel consumisme que condueixen a l'aparició d'un individualisme narcisista (veure cita), el corol·lari de la qual és la creixent autonomia dels individus i l'aparició d'una nova solidaritat entre petits grups (veure cita), a la que acompanya una ètica no fundada en essencialismes (de la mateixa manera que la moda, o imperi d'allò efímer, és antiessencialista), sinó merament minimalista i pragmàtica, que fuig tant dels fonaments transmundans com de les ètiques del deure.


Obres
 
  • L'ère du vide. Essais sur l'individualisme contemporain, Paris, Gallimard, 1983 ; 1989. (rééd. poche, « Folio »)
  • L'Empire de l'éphémère : la mode et son destin dans les sociétés modernes, Paris, Gallimard, 1987. (rééd. poche, « Folio »)
  • Le Crépuscule du devoir, Paris, Gallimard, 1992. (rééd. poche, « Folio »)
  • La Troisième femme, Paris, Gallimard, 1997. (rééd. poche, « Folio »)
  • Métamorphoses de la culture libérale. Éthique, médias, entreprise, Montréal, Éditions Liber, 2002.
  • Le luxe éternel, Paris, Gallimard, 2003 ( avec Elyette Roux).
  • Les temps hypermodernes, Paris, Grasset, 2004. (avec Sébastien Charles) (rééd. poche)
  • Le bonheur paradoxal. Essai sur la société d'hyperconsommation, Paris, Gallimard, 2006.
  • La société de déception , Éditions Textuel, 2006.
  • L'écran global. Culture-médias et cinéma à l'âge hypermoderne, Paris, Éditions du Seuil, 2007 ( avec Jean Serroy).
  • La Culture-monde. Réponse à une société désorientée, Paris, Odile Jacob, 2008 ( avec Jean Serroy).

 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.