Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Hamann, Johann Georg (1730-1788) HIST. `hamann.wav', `play"]

Filòsof alemany crític de la Il·lustració i reivindicador del sentiment i la fe. Va néixer a Königsberg i va estudiar amb Martin Knutzen, que també va ser professor de Kant, el seu il·lustre conciutadà. Hamann no va acabar els seus estudis universitaris a causa de la gran dispersió dels seus interessos. Atret per la possibilitat de dedicar-se a les finances i al comerç va marxar a Londres, on va experimentar una forta crisi espiritual. Des d'aquest moment la seva vida va estar marcada per la influència de la fe i de la religió. De tornada a Königsberg va acceptar un càrrec com a empleat de duanes. Va mantenir un estret contacte amb Kant, Herder (a qui va ensenyar anglès i italià i va influir decisivament) i Jacobi. Va morir a Münster el 1788. Les obres d'Hamann estan escrites amb un original estil en què se succeeixen les metàfores, les cites i complexes referències a la Bíblia, tot això banyat en una fina ironia dirigida contra els que ell considerava els nous sofistes: els il·lustrats. De la mateixa manera que Sòcrates havia dirigit la seva ironía al desemmascarament dels sofistes, Hamann (a qui Goethe va anomenar el «faune socràtic») pretenia atacar el pensament de la Il·lustració.

Hamann va combatre la idolatració de la raó il·lustrada, a la que va contraposar el caràcter insuperable de la revelació. A la raó abstracta va contraposar la vida; a l'abstracció del concepte, va oposar allò vívid de la imatge, i contra el dualisme kantià que separava sensibilitat i raó, va oposar el llenguatge, que és la mateixa raó que es converteix en sensible, de la mateixa manera que el Logos es va fer carn. D'aquesta crítica al nucli del pensament il·lustrat és destacable el paper preponderant que Hamann atorga al llenguatge, que va influir decisivament en Herder. Tota la cultura és també producte del llenguatge, en el que realitzen les tradicions acumulades pels pobles, tesi que també va influir decisivament en el concepte de Volksgeist exposat per Herder. Per a Hamann tot és paraula, llenguatge: la mateixa revelació ho és. D'una banda, la creació sencera és un llibre en què Déu mostra conceptes a les criatures a través d'altres criatures. D'altra banda, les Sagrades Escriptures són revelació de conceptes que Déu transmet als homes a través del llenguatge. Però tant en un cas com en l'altre, la mera raó no és suficient per llegir aquest llenguatge, sinó que cal recórrer a la imaginació, als sentits, a la fantasia i a les mateixes passions. La ciència mateixa no és capaç d'arribar a entendre l'estructura profunda de la realitat, que se li escapa i que fossilitza amb conceptes abstractes. Amb això Hamann estava preparant el terreny del moviment del Sturm und Drang i creant les bases de la reacció romàntica contra la Il·lustració. A més de la gran influència que va exercir sobre Herder, el pensament de Hamann va tenir una gran ascendència sobre Goethe, Schelling, Schlegel, Hegel, Schleiermacher i també sobre Kierkegaard i Nietzsche.


Obres

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.