Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

virtual GEN.

(del llatí virtus, força, virtut) Capacitat de provocar un efecte encara que no s'exerciti en el moment present. En general, s'oposa a real o efectiu.

Per a l' EscolÓstica la nociˇ del virtual era equivalent a la de potencial, encara que des de TomÓs d'Aquino, de la mateixa manera que la virtut suposa una perfecció en la potencialitat orientada a la acciˇ, el virtual es va concebre com una potencialitat amb un alt grau de perfecció capaç de actualitzar-se, és a dir, es va concebre com una potencialitat amb un alt grau de perfecció.

Per a Leibniz el virtual designa el mode de ser de les idees innates, que resideixen en l'Ónima i posseeixen totes les seves determinacions, de manera que basta amb què siguin pensades perquè s'actualitzin o passin a ser acte (veure text). També concep com a virtual a la substÓncia, que no és mera potencialitat (com la matèria), ni és tampoc acte pur (com Déu).

En la filosofia contemporània aquesta noció ocupa un lloc destacat en el pensament de Bergson, per a qui el virtual és allò que s'ha oposat al possible, però també s'oposa al actual. Deleuze ha insistit en la importància d'aquesta noció en el pensament bergsoniÓ (veure text 1 i text 2 ): allò possible no és real, i el virtual no és actual però, en tant que virtual, posseeix una realitat. El virtual crea, en un procés en què sorgeix la imprevisible novetat i la diferŔncia. Així interpreta Bergson el procés evolutiu regit per l' élan vital: l'evolució va del virtual a allò actual, i aquest és un procés de plena creació, no de mera repetició d'allò possible entès a imatge d'allò real. Allò possible és només una duplicació de com es projecta de real en el passat i al que se li treu la realitat, mentre que el virtual és real, però no idèntic al producte de la seva actualització (veure text). La confusió entre allò possible i el virtual engendra pseudoproblemes (veure text ), com els que estan en la base dels malentesos metafísics tradicionals.
 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.