Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

projecció EPIST. / PSICOL.

(del llatí projectio, de projicere, llançar cap endavant, sortir fora) Aquest terme va ser introduït en la psicoanálisis per Sandor Ferenczi per anomenar un procés de deslocalització, o un desplaçament des de l'interior cap a l'exterior, que té com a missió actuar com un mecanisme de defensa. D'aquesta manera designa el procés inconscient de desplaçament d'impulsos instintius, faltes, culpes o sentiments, propis d'un subjecte, però que aquest no pot assumir com propis, i els atribueix a altres persones, a situacions externes o a objectes. Des d'aquesta perspectiva Ferenczi ho considera oposat a la introjecció (del llatí introicio, «llançar cap endins»)

Segons el punt de vista de l'economia psíquica de Freud, es tracta d'evitar inconscientment una sobreexcitació interna, atribuint a quelcom exterior la causa d'aquesta sobreexcitació. Aquest mecanisme de defensa apareix generalment en les fòbies i en les paranoies. Freud mateix considerava la religiˇ com a fruit d'aquest mecanisme de desplaçament, pel qual la humanitat projecta fora de si els seus anhels i frustracions i atribueix a un ésser exterior tots els atributs que desitjaria posseir. En aquest sentit aquesta nociˇ mantÚ una certa relaciˇ amb la d'alienació. D'altra banda, també apareixen formes de projecció en actituds racistes o xenòfobes en què el racista projecta sobre algun grup ètnic característiques que, fins i tot estant presents en ell mateix, es nega a reconèixer en si mateix.

Jung considera que la projecció es basa en l'identificació arcaica entre subjecte i objecte, i apareix en un procés de dissolució del subjecte per identificar-se plenament amb l'objecte, i distingeix entre una projecció passiva, que és un procés inconscient automàtic, i la projecció activa, que apareix en la transferència i en l'empatia.

Aquesta noció està també en la base de l'anomenada psicologia projectiva i en els tests projectius, en els quals un subjecte ha d'interpretar dibuixos o altres materials que són ambigus, i en fer-ho projecta els seus estats d'ànim, les seves fòbies i, en general, diversos aspectes del seu personalidad, de forma que a través de l'estudi d'aquestes interpretacions el psicòleg pot accedir als estats mentals del subjecte.

En les concepcions gnoseol˛giques sensualistes, com la de Condillac, per exemple, és la referència de la sensació a l'objecte, o l'atribució de les qualitats sensibles que tenen lloc en els sentits als objectes externs, de forma que mitjançant aquest acte mental d'atribució es localitzen en l'espai circumdant les sensacions que es produeixen en els nostres òrgans sensorials.


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.