Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Sellars, Wilfrid (1912-1989) HIST. `sellars.wav', `play"]

Filòsof nord-americà nascut a Ann Arbour (Michigan) el 1912. (Fill del també filòsof R.W. Sellars, representant del realisme crític i defensor d'una filosofia emergentista). Va estudiar a París, i va prosseguir els seus estudis universitaris a les Universitats de Michigan (on donava classes el seu pare), Buffalo i Oxford. Posteriorment va ser professor a les Universitats de Minnesota, Yale i Pittsburg. A París va conèixer el marxisme i posteriorment va militar a les files del socialisme americÓ. Va morir a Pittsburg (Pennsylvania) el 1989.

La seva formació filosòfica va ser fonamentalment anglosaxona i analítica, però sempre va intentar vincular la seva reflexió amb els grans corrents de la filosofia europea, especialment amb la fenomenologia de Husserl i amb la tradició de Descartes, Leibniz i Kant. La seva reflexió es va centrar especialment en la filosofia de la ciència i del llenguatge, i va sostenir que, encara que la ciència pugui oferir una descripció de la realitat, no tot discurs humà -caracteritzat per las seva intencionalitat- pot ser reduït al discurs científic. Va defensar un nominalisme psicològic (tota consciència relativa a entitats abstractes és una qüestió lingüística), i va atacar un dels dogmes fonamentals de l'empirisme, el dels «sense data» o «mite» de «el donat». Aquesta crítica es va unir a l'efectuada per Quine, que va rebutjar el «dogma» de la distinció entre analític i sintètic, i el «dogma» del reduccionisme. Malgrat que Sellars va mantenir diverses discrepàncies amb alguna tesi de Quine, a causa de l'esmentada crítica als fonaments de l'empirisme, Searle es col·loca en la línia que, des de Quine a Goodman i Davidson, ha preparat el camí a una filosofia postanalitica, i R. Rorty reivindica el seu pensament com a impulsor d'una renovació de la tradició del pragmatisme americÓ.


Enllašos externs:

 

Obres i bibliografia

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.