Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Tugendhat, Ernst HIST. `tugend.wav', `play"]

Filòsof alemany contemporani d'origen txec (va néixer en Brno el 1930). Va iniciar els seus estudis de filosofia en els Estats Units, a la univaeristat d'Stanford (1944-1949) però els va prosseguir a Friburg, on va ser alumne de Heidegger, i es va doctorar amb una tesi sobre Aristòtil. De 1966 a 1975 va ocupar una càtedra a Heidelberg, de 1975 a 1980 va ser investigador a l'Institut Max Planck i entre 1980 i 1992 va ser professor a l'Universitat Libre de Berlín. El 1992 es va fer càrrec, a més a més, d'una càtedra a l'Universitat Católica de Santiago de Xile.

Ha reformulat la pregunta heideggeriana del sentit de la veritat i de l'existència del Dasein, i ha subratllat la irreductibilitat de la consciència a la mera consciència objetual, destacant, a més a més, que la concepció heideggeriana de la veritat encara queda lligada a la concepció assertòrica i descriptiva dels enunciats. Tugendhat es basa en la filosofia analítica anglosaxona (especialment en Wittgenstein) per elaborar una semàntica filosòfica formal que no redueixi el significat a l'objecte (tendència que ja és present des que Aristòtil va formular la tasca de la filosofia primera com a estudi del ens en tant que ens). La semàntica filosòfica és l'única disciplina capaç de mostrar que la raó inherent a l'objectivació de l'enunciació no és una propietat de la consciència, sinó que és una propietat dels processos de producció i recepció del sentit. Per superar la reducció del significat al merament objetual, Tugendhat es basa també en la semàntica de Frege i en la seva concepció de l'enunciat. També s'ha ocupat de la fonamentació de la ètica, que no pot reduir-se a simple justificació teòrica de les assercions, sinó que ha de basar-se en una teoria de la intersubjectivitat.

Obres principals d'Ernst Tugendhat

Ti Kata Tinos. Eine Untersuchung zu Strktur und Ursprung aristotelicher Grundbegriffe, Ed. Albert, Friburg 1968. Reeditat el 1988.

Der Wahrheitsbegriff bei Husserl und Heidegger. Ed. de Gruyter, Berlín 1970.

Vorlesungen zur Einführung in die sprachanalytische Philosophie, Suhrkamp, Frankfurt 1976.

Selbstbewußtsein und Selbststimmung, Sprachanalytische Interpretationen, Suhrkamp, Frankfurt 1978.

Logisch-semantische Propädeutik. [juntament amb Úrsula Wolf.], Reclam, Stuttgart 1983.

Probleme der Ethik, Reclam, Stutgart 1984. (Traducció castellana a Editorial Crítica, 2001)

Nachdenken über die Atomkriegsgefahr und warum man sie nicht sieht, Rotbuch Verlag, Berlín 1986.

Ethik und Politik. Vorträge und Stellungnahmen aus donen Jahren 1978-1991, Suhrkamp, Frankfurt 1992.

Philosophische Aufsätze, Suhrkamp, Frankfurt 1992.

Vorlesungen über Ethik, Suhrkamp, Frankfurt 1993.
 
Traduccions:
 
El llibre del Manel i la Camil·la (Diàlegs sobre ètica) Gedisa
 
Antropologia en vez de metafísica, (Gedisa)
 
Introducción a la filosofía analítica (Gedisa)

Lecciones de ética, (Gedisa)

Ser, verdad, acción, (Gedisa)

Un judío en Alemania, (Gedisa)

Diálogo en Leticia, (Gedisa)

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.