Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

universal concret GEN.

Terme que en la filosofia hegeliana matisa l'oposisiciˇ entre abstracte i concret. En contra de la tesi generalment admesa segons la qual l'universal és necessàriament abstracte, Hegel sustenta que l'universal pot ser abstracte o concret. Segons Hegel, la noció d'universal abstracte, que és la pròpia del enteniment, es refereix al merament comú a diversos particulars, i per això no pot afrontar el pensament de la contradicciˇ, raó per la qual un pensament basat en aquesta noció es limita a entendre la realitat de manera parcial i estàtica, ja que la dita concepció d'allò universal depèn encara del particular. Però si des de la perspectiva, no de l'enteniment, sinó de la raˇ, neguem dialŔcticament el particular, obtenim el concepte amb totes les seves determinacions, la qual cosa és anomenat per Hegel un universal concret. És a dir, segons Hegel, l'universal concret és la síntesi dialŔctica del merament general abstracte i del particular. Com a síntesi dialèctica efectua una superació (Aufhebung) (veure text) d'ambdós termes oposats, anant més enllà de la mera abstracció i més enllà de la mera particularitat, aconseguint la universalitat i la concreció. En l'explicació d'aquesta noció Hegel pren el concepte del concret a partir del seu significat etimològic, com con-crescere («el que creix amb»), la qual cosa li permet expressar que l'universal concret apareix com el concepte en la seva plenitud, entès en la seva totalitat i en el seu desplegament que incorpora totes les seves riques determinacions i continguts sense dependre ja del merament particular (text 2).

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.