Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Strawson, Peter Frederick HIST. (1919-2006) `strawson.wav', `play"]

Filòsof anglès nascut a Londres el 1919, va ser catedràtic de metafísica en el «University College» d'Oxford. També va ser nomenat Fellow de l'Acadèmia Britànica l'any 1960 i President de la Societat Aristotèlica entre 1960 i 1970. Va ser nomenat Sir l'any 1977 per la seva activitat filosòfica. Va morir el 13 de febrer de 1996.

És un dels més destacats membres de l'anomenat «grup d'Oxford», conreadors de la filosofia del llenguatge ordinari. En els anys cinquanta es va oposar a la teoria de les descripcions de Russell i a la teoria de la veritat com a correspondència. Segons Strawson, l'existència d'un objecte denotat per una descripció no és realment asseverada, sinó que pròpiament és un pressupost perquè l'asseveració pugui tenir valor de veritat. Així, la frase «és vertader» no té realment una funció assertiva o descriptiva, sinó que és usada per a l'aprovació o confirmació d'un enunciat. Aquesta crítica a la teoria russelliana de les descripcions i a les teories de la veritat semàntica i de la correspondència, s'enquadra en la tradició inaugurada per la filosofia analítica derivada de les Investigacions filosòfiques de Wittgenstein, i Strawson la va realitzar en Sobre la referència (1950) i en Introducció a la teoria lògica (1952). En aquesta última obra va examinar les relacions entre la lògica formal i el llenguatge, va analitzar les expressions lògiques pròpies del llenguatge ordinari, i va assenyalar com el tractament logicoformal d'aquestes expressions no capta usos que estan implícits en el llenguatge corrent, destacant el gran hiat existent entre ambdós discursos, i va reivindicar l'autonomia d'una lògica del llenguatge ordinari o «lògica filosòfica». No obstant això, més que a la cridada anàlisi lingüístic, Strawson ha concebut la filosofia del llenguatge ordinari com a anàlisi conceptual. Aquesta anàlisi el va efectuar en la seva obra fonamental, Individus: assaig de metafísica descriptiva (1959), on formula la que ell anomena «metafísica descriptiva». Aquesta disciplina, distinta de la «metafísica especulativa» tradicional, es basa en l'estudi dels usos del llenguatge, explora i descriu l'estructura real del nostre pensament sobre el món, i estudia les bases de la nostra estructura conceptual. La tesi central de la seva metafísica descriptiva és que l'esquema conceptual mitjançant el que pensem és una estructura espai-temporal que és la que permet la distinció de tots els objectes individuals. Mentre la metafísica descriptiva que ell defensa examina l'esquema conceptual amb què pensem, la tradicional metafísica prescriptiva intenta canviar aquesta estructura conceptual i intenta establir nous sistemes conceptuals. No obstant això, no condemna plenament la metafísica prescriptiva, pròpia dels grans sistemes metafísics de la història de la filosofia, ja que, segons ell, la declaració pròpia de la filosofia analítica -que considera a les proposicions metafísiques com faltats de sentit-, es redueix a afirmar que aquestes proposicions són no científiques, la qual cosa, sent cert, no serveix per caracteritzar la metafísica. Així, pensa que la tradició metafísica, que ha de ser analitzada amb atenció ja que està infestada de falses argumentacions i de pressupostos especulatius buits, pot, no obstant això, exercir un important paper en l'esclariment de la nostra estructura conceptual i, per tant, reivindica per a ella un paper constructiu i inventiu, especialment important i aclaridor per comprendre nocions com les de ment o persona, per exemple. En aquest sentit, reivindica una certa tradició metafísica que havia estat criticada per la major part del corrent de la filosofia analítica, de manera que el seu pensament es caracteritza per aquest intent de conciliació entre la tradició analítica sorgida del segon Wittgenstein, amb la gran tradició metafísica europea.

Ja que per Strawson la tasca de la filosofia consisteix en la descripció del patró complex que mostren els conceptes quotidians i no en la prescripció d'usos lingüístics, la filosofia té com a instrument el mètode que ell anomena "anàlisi connectiu", segons el qual tots els nostres conceptes formen una xarxa i el conceptes són el nodes d'aquesta. Així, fer una anàlisi connectiva d'un concepte implica identificar els conceptes més propers dins aquesta xarxa. D'aquesta manera la filosofia té com a instrument l'anàlisi del llenguatge natural que és el que mostra l'estructura conceptual subjacent a la nostra comprensió del món. En canvi, els llenguatges específics i reglamentats, com el de la ciència, si bé és cert que mostren aspectes de la concepció del món, són llenguatges els conceptes dels quals depenen dels conceptes quotidians. D'aquesta manera, les tesis de Strawson que es mostren en la seva concepció de l'anàlisi connectiu mostren que per ell la tasca de la filosofia és purament conceptual i consisteix a clarificar els nostres conceptes ordinaris. L'ús de conceptes científics, segons ell, suposa la prèvia possessió de conceptes ordinaris. D'aquesta manera considera que hi ha una dependència conceptual de la ciència respecte de la filosofia, i el llenguatge ordinari posseeix tots els recursos tant per les necessitats ordinàries de comprensió com de les de la comprensió filosòfica. Per això, la filosofia s'ha de centrar en la clarificació conceptual del llenguatge ordinari més que no pas en la construcció de llenguatges reglamentats


Enllaços externs:

 

Obres

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.