Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

propietat GEN.

Atribut que es pot predicar de tots els individus d'una mateixa espŔcie, i només d'ells, encara que no forma part de la seva definiciˇ. Per exemple, segons Arist˛til, la possibilitat d'aprendre a llegir i escriure és una propietat de l'home, per˛ aquesta propietat no entra a formar part de la seva definició. La propietat, llavors, és allò que sense expressar l'essŔncia d'un objecte d'una determinada classe, només li pertany a ell. No obstant això, la propietat apareix unida d'alguna manera a l'essència ja que, seguint el mateix exemple, la propietat «aprendre a llegir i escriure» i l'essència «ser home» són recíproques: si s'és home, es pot aprendre a llegir i escriure, i si es pot llegir i escriure, s'és home. No obstant això, a més d'aquest significat que tendeix a lligar la noció de propietat amb la d'essència (encara que sense confondre's amb ella), Aristòtil mateix concep de vegades la noció de propietat com més pròxima a la d'accident. Així, distingeix entre la propietat en si (que distingeix una cosa respecte d'una altra: ser home és ser animal mortal, però capaç de coneixement i ciència); les propietats perpètues (tot ser viu té -segons Arist˛til- la propietat d'estar format per cos i ànima); les propietats temporals (per a un home, el poder passejar-se) i les propietats relatives que distingeixen una cosa respecte d'una altra de manera relativa (ser bípede, respecte a ser quadrúpede).

Porfiri va distingir quatre significats d'aquesta noció:

Kant, per la seva banda, va considerar que les propietats de les coses no poden derivar-se de la seva essència, de ser així, podríem obtenir analíticament les propietats de tots els conceptes. En canvi, Kant pensa que per conèixer una propietat de quelcom, de la substÓncia, per exemple, és necessari sortir fora del seu mer concepte. El coneixement de la propietat «ser permanent», inherent a la substància, no s'obté per mer anàlisi del concepte de substància, sinó que implica la necessitat d'una síntesi. Només a través d'una intuïció pura a priori poden conèixer-se les propietats d'una cosa (veure predicables).

 

SOCIOL. En l'ambit social, a diferència de la mera possessió, que és un estat de fet, la propietat es concep com un dret d'usar i disposar d'una cosa, només limitat per les lleis que, en determinades societats, li imposen límits (per exemple, a través del dret d'expropiació per a un benefici públic). En la filosofia política s'ha considerat la propietat bé com a un dret natural bàsic de la humanitat (tal és el cas de Locke, per exemple, i de molts jusnaturalistes), que fonamenta el pacte o «contracte social», la missió del qual és la salvaguarda d'aquest dret, o bé s'ha considerat com l'origen de tota desigualtat social i germen del mal social (Rousseau, o Proudhon que declarava que «la propietat és un robatori»). Per a Marx, la propietat privada ha de restringir-se als béns de consum, mentre que la propietat dels mitjans de producció, donat el caràcter social d'aquesta, ha de ser col·lectiva. D'altra banda, en la mesura que considera que només el treball és font de valor, també considera que només ell pot fonamentar la propietat. Per això, el capitalista, que s'apropia de la plusvÓlua generada per l'obrer, efectua un autèntic lladrocini.
 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.