Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Dummett, Michael Anthony Eardley HIST. `dummett.wav', `play"]

Sir Michael Anthony Eardley Dummett Ús un filòsof anglès nascut a Londres el 1925. Ha estat professor de lògica a la Universitat d'Oxford fins l'any 1992 i va obtenir el premi Schock l'any 1995. Els àmbits en què desenvolupa la seva investigació són, especialment, els de la lógica, la filosofia de les matemáticas i la filosofia del llenguatge, a més de desplegar una important activitat contra el racisme i ser un especialista en el joc de cartes (no de l'endevinaciˇ) del Tarot. Des de l'any 1944 va adoptar la fe cat˛lica i va ser nomenat Sir l'any 1999.

Al si de la tradició de la filosofia analítica contemporània, Dummett es caracteritza per l'intent de síntesi dels problemes tradicionals de la filosofia i de la metafÝsica, amb la filosofia del llenguatge ordinari i amb la fonamentació lògica de les matemàtiques. Bona part de la seva inspiració procedeix de la teoria de Chomsky, que replanteja de la manera següent: quina classe de comprensió lingüística ha d'atribuir-se a un parlant perquè pugui afirmar-se que coneix la seva llengua? Però, més enllà de la perspectiva chomskyana, Dummett (com Davidson) es pregunta quines classes de conceptes i capacitats generals ha de posseir un parlant per poder conèixer la realitat. Tracta, doncs, de plantejar com és possible el llenguatge i com a través d'ell pot conèixer-se allò real. Però la seva font d'inspiració principal és la filosofia de G. Frege, a l'estudi del qual ha dedicat diverses obres, i ha contribuït al renovat interès per aquest pensador. Partint d'una reelaboració de les categories fregeanes de la lògica, Dummett mostra les arrels d'aquestes en el llenguatge natural, per la qual cosa situa a Frege en l'origen de la moderna filosofia analítica, la tasca fonamental de la qual, i -segons ell- nucli de l'activitat filosòfica, és la de l'anàlisi del llenguatge. Per això, es proposa elaborar una semÓntica general per a tot llenguatge natural que, basant-se en la lògica de Frege, dóna prioritat a les nocions de veritat, enunciat i noms propis (termes singulars). Però, mentre Frege considera que el significat d'un enunciat és la comprensió de les seves condicions de veritat, Dummett, en la línia del segon Wittgenstein (al qual, no obstant això, s'oposa en moltes altres qüestions), considera que «el significat és l'ús», i sosté que el significat no està constituït per les condicions de veritat de la frase, sinó per les seves condicions d'asserció en diverses circumstàncies. D'aquesta manera se separa de Davidson, ja que considera que la noció de veritat utilitzada per aquest transcendeix el coneixement que podem tenir. El concepte realista de veritat és, segons ell, inintel·ligible, i ha de substituir-se pel d'asserció justificada. Per aquesta raó rebutja la tradició verificacionista del Cercle de Viena i reivindica l'intu´cionisme matemàtic. Per això, partint d'aquesta teoria del significat, Dummett es declara contrari a la lògica tradicional, al principi de bivalència i del tercer excl˛s, i defensa una l˛gica intu´cionista capaç de prosseguir el programa logicista emprès per Frege i Russell (la lògica com a fonament de les matemàtiques), la limitació de la qual venia donada pel fet que aquests autors s'havien basat en la lògica clàssica. D'altra banda, defensa que les categories semàntiques són les que determinen les categories ontol˛giques, raó per la qual, per desenvolupar una metafÝsica adequada, Ús necessari, primer, el desenvolupament d'una semÓntica adequada.

Enllašos externs:

Article sobre Michael Dummett a Internet Encyclopedia of Philosophy

http://en.wikipedia.org/wiki/Michael_Dummett

Obres


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.