Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

selecció natural GEN.

Terme pertanyent a la teoria de l'evolució de les espècies, i introduït per Darwin a la seva obra l'Origen de les espècies (1859), que designa el mecanisme fonamental dels canvis evolutius en els éssers vius. Junt amb la noció de lluita per l'existència és la noció fonamental del darwinisme. En el modern neodarwinisme, continua jugant un paper essencial, conjuntament amb les nocions de mutació genètica i d'atzar. Mitjançant el recurs al concepte de la selecció natural s'eliminen de la teoria evolutiva aspectes teleològics infundats. En definitiva, hi ha tres elements clau en el procés evolutiu:

El conjunt d'aquests tres elements constitueix l'algoritme darwinià que permet explicar cóm, des de la senzillesa es pot engendrat la complexitat , sense la necessitat de postular l'existència de cap entitat planificadora ni cap orientació teleològica. Abans de Darwin, els naturalistes veien per tot arreu la mà d'un creador o d'un dissenyador intel·ligent. Després de Darwin veiem l'eficàcia de la selecció natural sense necessitat de cap Déu ni cap dissenyador. L'algoritme evolutiu de la variació, selecció i reproducció genera adaptacions biològiques i fa que les poblacions es puguin adaptar a un entorn canviant.

Així, doncs, la selecció natural és el mecanisme selectiu (i motor de l'evolució) que està en la base de l'adaptació, ja que actua com un filtre que determina la supervivència i la reproducció dels individus més capacitats per sobreviure en un ambient determinat, la qual cosa permet explicar el fet constatat segons el qual, en les poblacions naturals, sobreviuen els individus més adaptats. En una mateixa espècie, en la que hi ha variacions entre individus distints, neixen més individus dels que sobreviuen. Els que aconsegueixen fer-ho és perquè posseeixen algunes característiques avantatjoses (més rapidesa, millor capacitat de camuflatge, més força, més destresa, etc.) i, per tant, són els que tenen la possibilitat de perpetuar l'espècie i maximitzar la seva eficiència reproductiva (fitness). En aquest procés es pot considerar que les característiques avantatjoses per a la supervivència han estat seleccionades naturalment, en la mesura en què aquells individus que manquen d'aquests avantatges no poden competir, de manera que o bé no aconsegueixen reproduir-se, o ben cauen més fàcilment víctimes dels depredadors. Mitjançant la successiva acumulació d'aquestes variacions seleccionades en una mateixa espècie es pot arribar a originar una espècie diferent. No obstant això, encara que Darwin va poder explicar el mecanisme de la selecció natural, mancava en la seva època d'elements explicatius de l'aparició de les variacions. Però, a partir del redescobriment de les lleis de Mendel i del desenvolupament de la moderna genètica, aquestes variacions s'expliquen com a fruit de mutacions que es produeixen a l'atzar. Entre tots els mutants, el mecanisme de la selecció natural filtra els que per atzar estan millor adaptats al medi concret en què desenvolupen la seva existència. D'aquesta manera, el procés evolutiu és el producte de l'atzar (les mutacions) i la necessitat (la selecció natural que selecciona segons les exigències del medi). D'aquesta manera, doncs, mentre que les mutacions poden ser aleatòries, la selecció natural no ho és, ja que discrimina l'aptitud o fitness dels organismes. La slecció natural actua com un filtre que reté les variacions favorables i rebutja les desfavorables.


En el darwinisme social (liderat inicialment per Herbert Spencer i que es resumia en la màxima de la "supervivència del més apte") es va intentar extrapolar els conceptes estrictament biològics de Darwin aplicant-los a la societat. D'aquesta manera alguns teòrics liberals capitalistes del laissez-faire s'oposaven a tota intervenció de l'Estat en la vida social i econòmica, ja que consideraven que també l'organització social hauria de regir-se per la supervivència del més apte. No obstant això, l'anomenat darwinisme social (que seria millor qualificar-lo de lamarckisme social, ja que l'evolucionisme d'Spencer és més lamarckià que darwinià), confon les influèncis de la natura i la nurture  o, dit d'una laltra manera, confon la predisposició i l'entorn. Ambdues tenen canals de transmissió independents.


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.