Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Kripke, Saul HIST. `kripke.wav', `play"]  

Fil˛sof i l˛gic nord-americÓ contemporani nascut el 1940. Va ser professor en la Rockefeller University de Nova York fins a 1976, i des de l'any següent és professor a l'Universitat de Princeton de la qual actualment Ús professor emŔrit. La seva investigació es desenvolupa especialment en els àmbits de la lògica modal, de la semàntica i de la filosofia de la ment. Va demostrar la completitud de la lògica modal apel·lant a la semÓntica dels mons possibles, que també ha aplicat a la l˛gica intu´cionista i la l˛gica de˛ntica.

L'any 2001 va rebre el premi Schock de l˛gica i filosofia, considerat el Nobel de la filosofia, i en molts cercles filos˛fics Ús considerat un dels fil˛sofs contemporanis mÚs importants, comparable a Wittgenstein per la seva influŔncia.

La seva semàntica, basada en la noció de «mons possibles» ha posat en crisis els conceptes clàssics de necessitat, possibilitat, certesa i veritat, i ha permès abordar des d'una perspectiva nova l'estudi dels enunciats contrafÓctics. La teoria dels «mons possibles» permet determinar si els enunciats modals són vertaders o falsos. Per a això, Kripke recorre, com Leibniz, a la idea segons la qual un enunciat és necessari si és vertader en tot món possible, i és possible si és vertader en, almenys, un món possible. D'aquí se segueix que les identitats contingents són impossibles i els enunciats d'igualtat són necessaris (i, per tant, vertaders en tots els mons possibles). Aquesta teoria dels mons possibles també ha estat seguida per Hilary Putnam.

En relació amb això ha desenvolupat el concepte de designador rígid. Un designador rígid és un terme que selecciona la mateixa entitat en qualsevol món possible en què existeixi l'esmentada entitat, mentre que un designador no rígid és un terme que canvia de referent a través dels mons possibles. Els noms són exemples de designadores rígids, d'aquí que si a = b, on a i b són noms propis, és una igualtat per a tot món possible. Això és així perquè, segons Kripke, un nom no és una descripció, no té sentit (com ho va definir Frege), sinó que només té referent. Amb això Kripke (i K.S. Donellan) desafia la teoria tradicional del significat, tant la d'arrel fregeana i russelliana com les concepcions alternatives (de l'«aire de família») proposades per Wittgenstein, i sustenta una concepció essencialista: les entitats designades pels designadores rígids mantenen la seva essŔncia. Aquesta concepció també permet a Kripke (i a Hilary Putnam) rebutjar l'extensionalisme d'enfocament referencial defensat per Quine o Davidson, entre altres, que critiquen l'essencialisme de Kripke.

D'altra banda, segons Kripke, els noms estan lligats als seus referents per una cadena causal (teoria causal dels noms). És a dir, que l'ús d'un nom propi ve determinat per la institucionalització de la seva referència, no pel seu sentit: «Julio Cèsar» designa a Julio Cèsar perquè hi ha una llarga cadena causal que ha instituït aquest referent. Això ha plantejat l'anomenat problema de la identitat transmundana: com determinar quina entitat és possible en un altre món? (problema abordat entre altres per D. Lewis, qui afirma la impossibilitat d'identitat entre mons possibles, en els que només hi ha la possibilitat de contrapartides, però no d'identitats). Però, segons Kripke, el mer plantejament del problema suposa un error, ja que els mons possibles no són entitats en què s'hagi de buscar les seves propietats i els individus que els componen, ja que no es «descobreixen», sinó que s'«estipulen».

En l'àmbit de la filosofia de la ment Kripke assenyala que els termes que es refereixen als estats mentals i els que es refereixen a estats físics són designadores rígids, raó per la qual aquests estats no poden ser idèntics. Per això, s'oposa a la teoria de la identitat ment-cos i combat tant el reduccionisme d'allò mental a all˛ físic com el paralĚlelisme psicofísic.

Entre les seves obres destaquen: «A completness Theory in Modal Logic», Journal of Symbolic Logic, 1959; Identity and Individuation, University Press, Nova York 1971; Naming and Necesity, Basil Blackwell, Oxford 1980. A mÚs a mÚs, ha publicat molts articles en revistes especialitzades.

 

Enllašos externs:

http://en.wikipedia.org/wiki/Kripke#Literature_about_Kripke

http://www.unav.es/users/KripkeFilosofo65.html

http://video.google.com/videoplay?docid=-5052564943603675982

 

 

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.