Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

neoconfucionisme HIST.

Moviment filosòfic i religiós que desenvolupa l'antic confucianisme. Aquesta renovació es va iniciar amb autors com Shao Yong o Zhang Zai en el segle XI, i es va desenvolupar en els segles XII i XIII a través de Cheng Yi, Cheng Hao i, especialment, amb Zhu Chi (o Chu Hsi). S'enfronta a les creixents influències de les escoles religioses taoistes i budistes, encara que accepta aspectes d'aquests corrents religiosos però interpretades de manera més aviat laica. Es van formar dues escoles, conegudes amb els noms d'escola de la norma, de tendència racionalizadora (Zhu Chi), i escola del cor, de tendència més mística.
 
A diferència del confucianisme clàssic desenvolupen especulacions sobre la natura, i no es limita a un teorització de concepcions purament ètiques. No obstant això, les tesis bàsiques del confucianisme van continuar romanent. Aquest primer neoconfucionisme correspon al període Sung (fins a 1279), posteriorment es va desenvolupar l'escola de la ment en el període Ming (1388-1644), i l'escola de la llei moral en el període Zhing (1644-1911). Amb el desenvolupament del maoisme desapareixen a la Xina les diverses escoles religioses i filosòfiques tradicionals, encara que després de la revolució cultural i de l'eclipsi del maoisme, s'ha tornat a revitalitzar, des de perspectives nacionalistes, un cert neoconfucionisme modern.
 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.