FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos |
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ... |
Loading
|
Nom amb què es va conèixer un moviment sorgit a França a mitjan els anys 1970 format per joves professors de filosofia, actius participants a la revolta de maig de 1968 que, encara que no van constituir pròpiament un corrent de pensament estructurada, van mantenir unes quantes tesis en comú: fonamentalment el seu rebuig al marxisme que abans generalment havien adoptat. El nom de «nous filòsofs» va ser encunyat per un d'ells, Bernard-Henri Lévy, en un article de la revista «Les Nouvelles Littéraires», de juny de 1976, i ràpidament el moviment dels nous filòsofs va passar a ser molt promocionat pels mitjans de comunicació de masses, fins a convertir-se en una «moda». La majoria dels seus membres havien estat militants de la Unió d'Estudiants Comunistes o de la Gauche Proletarienne, i havien estat actius militants maoistes fins a principis dels anys setanta. Però el fracàs de la revolució cultural xinesa, que es venia a sumar al fracàs de la revolució bolxevic, i el coneixement dels textos de l'escriptor rus dissident Soljenitsin (especialment L'arxipèlag Gulag), que denunciava els camps de concentració per a dissidents polítics en l'Unió Soviética, va conduir aquests filòsofs a considerar que el fracàs polític del marxisme era inherent al marxisme mateix, i van proclamar que Marx és el Gulag (el camp de concentració i extermini) i el marxisme és la barbàrie, encara que es presenti amb rostre humà. A partir d'aquest moment van criticar àcidament la ideologia de què fins llavors s'havien nodrit. Es va mantenir com a moviment fins a la caiguda del mur de Berlín i la descomposició de l'anomenat «bloc socialista» dels països vinculats a l'antiga URSS.
La seva reflexió s'enquadra també dins els marcs teòrics heretats de l'estructuralisme, i la crítica que els nous filòsofs dirigeixen a Marx parteix del coneixement que d'ell tenen a través d'Althusser. D'altra banda, Nietzsche, Heidegger, Lacan i Foucault són altres punts de referència comuna a la majoria dels nous filòsofs. Com a nucli al voltant del qual sorgeix aquest moviment es pot situar el pensament del filòsof Maurice Clavel, d'orientació dretana i amb forts trets místics i religiosos (que propugna la renovació de l'ambit d'allò polític a través de l'àmbit d'allò religiós, ja que en l'època del fi de tota ideologia només queda la religió), i la publicació, el 1976, del llibre L'Ange (L'àngel) de Christian Jambert i Guy Lardreau, en el que se sotmet a forta crítica el maoisme, que es caracteritza com a manipulació de la consciència.
Les tesis bàsiques que van defensar una bona part dels «nous filòsofs» són: res és real excepte el «discurs» i la manipulació al servei del Mestro-Patró, al servei de l'Estat que manipula el desig dels oprimits o dels esclaus, corrompent el pensament, el desig i el plaer, per la qual cosa els esmentats autors s'acosten a posicions ascètiques i consideren que tot canvi polític o social ha de passar primer per una conversió moral (alguns autors han qualificat els nous filòsofs de «nous gurus», o de retro-espiritualistes). Consideren que el marxisme és el pitjor residu del racionalisme i que ha convertit la raó en raó totalitària i raó d'Estat, i reivindiquen aspectes de les tradicions irracionalistes, vinculant-se a un moviment de recuperació d'un neoromanticisme o una filosofia del «sentiment». El mateix Descartes, però especialment Hegel i Marx (els Mestres-Patrons del pensament) són considerats com els màxims exponents d'un moviment de totalitarització de la raó. Pels mateixos motius, sospiten de la ciència i denuncien el seu caràcter manipulador i totalitari. Però junt amb el rebuig del marxisme, rebutgen també l'Estat, amb la qual cosa s'acosten a posicions que són una barreja d'anarquisme i neoliberalisme. Afirmen que l'individualisme i el col·lectivisme o totalitarisme s'impliquen mútuament, i el socialisme i el capitalisme són dos aspectes complementaris d'una mateixa voluntat de poder. Ara bé, el seu rebuig de la política, i una certa concepció tel·lúrica de tornada a la natura i de recuperació de les característiques i diferències regionals, no els impedeix participar activament en determinades activitats polítiques. Així, molts d'ells van participar en organitzacions polítiques en les quals coincidien amb coneguts intel·lectuals de dretes, i van donar suport electoral a candidatures de partits dretans. Per això, d'un sector dels nous filòsofs va sorgir l'anomenada «nova dreta» (Clavel i els autors de L'Ange). Altres, en canvi, van participar com a consellers del partit socialista francès (Henri Lévy), o es van mantenir en posicions crítiques independents i d'orientació més pròxima a l'esquerra, com André Glucksmann, per exemple.
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.