Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Guy Rocher: l’acció social segons Weber

Per a Max Weber, «l’acció humana és social sempre que el subjecte o el subjectes de l’acció enllacin a ella un sentit subjectiu. La «acció social», per tant, és una acció on el sentit esmentat pel seu subjecte o subjectes està referit a la conducta d’altres, orientant-se per aquesta en el seu desenvolupament».

Aquesta breu definició permet establir tres criteris per a la determinació del caràcter social de l’acció. En primer lloc, les persones han de tenir en compte el comportament dels altres, com també la presència o l’existència dels mateixos. Els nens petits que juguen un al costat de l’altre, ocupant-se cadascú en una activitat totalment independent de l’exercida per l’altre, no han aconseguit encara un estadi de sociabilitat prou avançat com per compartir els mateixos jocs. A tot estirar, pot dir-se que la presència i l’activitat d’un altre encoratgen a ambdós a romandre allí i prosseguir els seus jocs solitaris; a aquest respecte, cabria parlar d’una interacció molt elemental. També pot donar-se el cas que un dels dos s’allunyi sense que l’altre sembli advertir-ho: l’acció social és, doncs, nul·la. [...] Són força conegudes les abundants caricatures del marit que es desdejuna davant la seva dona, ocult darrere dels fulls del diari: no es desdejuna amb ella, encara que es trobin físicament junts. La pantalla del diari simbolitza realment l’absència i fins i tot la negativa a comunicar-se amb l’altra persona. [...]

El segon criteri atribuït per Weber a l’acció social és el de la significació. Cal entendre aquest terme en el seu sentit més literal, a saber, en el sentit que l’acció del subjecte ha de tenir el seu valor de signe o de símbol per als altres, i que l’acció dels altres cal, així mateix, que tingui valor de signe o de símbol per al subjecte. En altres paraules, tenir en compte als altres no és suficient per tal que una acció sigui social. També és necessari que el subjecte indiqui per la seva acció que ha comprès les expectatives dels altres i que la seva acció està destinada a respondre a aquestes, o evidència la seva negativa a respondre. Quan dues persones s’aborden al carrer i una d’elles estén la seva mà, la que executa aquesta acció indica clarament per aquest signe (almenys en la civilització occidental) que espera de l’altra idèntic gest, d’acord amb el costum vigent en matèria de salutacions. Si el segon interlocutor no estreny la mà que se li estén, el primer sabrà comprendre molt aviat, per altres signes derivats del comportament de l’altre, si es tracta d’una simple distracció o d’una negativa voluntària. Prestar un significat a la pròpia conducta i a la conducta dels altres equival a atribuir-los un sentit simbòlic susceptible de ser transmès i comprès gràcies a un codi d’individus o signes; equival, més exactament encara, a inscriure aquestes conductes en un sistema de comunicació. [...]

Finalment, el tercer criteri invocat en la definició de Weber indica que la conducta de les persones implicades en una acció social ve influïda per la percepció que cadascuna d’elles té de la significació de l’acció de les altres i de la seva pròpia acció. És precís, en altres paraules, que els subjectes comprovin, amb el seu comportament, que han comprès les expectatives dels altres i que accepten o no respondre a aquestes. Aquest tercer criteri és d’algun mode el complement exterior dels dos criteris precedents, sent aquests últims interns als subjectes afectats. En efecte, mitjançant la conducta observable des de l’exterior, és possible jutjar sobre les dues condicions subjectives precedents.

__________________________________________________

Introducción a la sociología general, Herder, Barcelona 1979, p. 22-25.
 
 
 
 
 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.