Kotarbinski, Tadeusz (1886-1981) HIST.

Filòsof polonès pertanyent a l'escola de Lvov-Varsovia fundada per Twardowski i integrada, entre altres, per, Chwistek, Lesniewski, Ajdukiewicz, Tarski i Lukasiewicz. El seu magisteri ha tingut una gran influència a Polònia, potser pel fet que, al costat d'Adjukiewicz, va ser un dels pocs filòsofs prestigiosos que van seguir a Polònia després de la Segona Guerra Mundial. Va néixer al si d'una família de l'alt nivell cultural i va estudiar a Varsòvia, doctorant-se en filosofia amb una tesi dirigida per Twardowski sobre l'ètica de Mill i de Spencer. Va estudiar lògica amb Lukasiewicz i psicologia amb Witwicki. Va impartir classes de llengües clàssiques en l'ensenyament secundaria fins que el 1912 va ser nomenat professor extraordinari de la universitat de Varsòvia. El 1922 va accedir al lloc de professor ordinari i poc després va presidir la facultat de ciències humanes. Durant els anys trenta es va destacar pels seus atacs als antisemites, els nacionalistes i clericalistes. La seva posició política el va acostar a les posicions marxistes. Durant l'ocupació nazi va col·laborar amb la resistència d'esquerra. Després de la guerra va ensenyar a la universitat de Lodz, i a partir de 1949 va tornar a la universitat de Varsòvia.

La filosofia de Kotarbisnki, marcadament nominalista i basada en la teoria del càlcul dels noms del seu amic i col·lega Lesniewski, és coneguda com «reisme» o «concretisme». Segons Kotarbinski hi ha dos grans classes de nom: els noms genuïns i els noms aparents o ficticis. Entre els noms genuïns es distingeixen: a) els noms singulars, que es refereixen a personen o coses (com a Plató o París, per exemple), b) els noms generals de persones o coses (com a home o ciutat) i c) els noms buits (com a quimera o centaure). Els segons poden ser només subjecte de proposicions universals del tipus “tot A és B”, o predicats nominals; els tercers no poden ser subjectes de cap proposició vertadera, però són reductibles a combinacions de noms singulars o generals. Els noms aparents són els de les propietats, relacions o estats de coses. Així, per exemple, en l'enunciat «la sortida del tren s'ha retardat», el terme «sortida» no es refereix a res: no existeix «la sortida». Segons l'ontologia de Kotarbinski només hi ha objectes individuals concrets: tot el que existeix és una cosa o una persona, millor dit, tot el que existeix és un cos. D'aquí que el seu reisme o concretisme es conegui també com «somatisme». Així, de la taula de categories aristotèlica Kotarbinski es queda només amb una: la substància primera. Des d'un punt de vista semàntic Kotarbinski assenyala que és possible traduir una proposició amb noms ficticis a una proposició amb noms genuïns ja que, segons ell, una asserció respecte d'una propietat només té sentit com a paràfrasi d'assercions relatives a objectes. Des d'una perspectiva psicològica aquesta tesi condueix a afirmar que el coneixement dels altres només és possible per imitació (imitacionisme) dels seus actes.

En l'àmbit de l'ètica Kotarbinski va desenvolupar l'anomenada Praxeologia, que és una forma de realisme pràctic inspirat en la teoria aristotèlica del just mig, que ha tingut un gran desenvolupament a Polònia al voltant de la revista «Prakseologia».

 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.