Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

teoria científica EPIST.

Segons la concepció tradicional, conjunt d'enunciats ordenats sistemàticament, mitjançant relacions de contrastaciˇ i per mitjÓ de la qual és possible l'explicaciˇ i la predicció dels fenòmens de la natura. Les teories sorgeixen de la necessitat que té el coneixement humà d'anar més enllà de les simples dades, o fets, immediats de l'experiència i de les meres generalitzacions empíriques per poder comprendre'ls i interpretar-los; aquesta comprensió implica saber explicar-los i predir-los. Per tant, les característiques necessàries que bàsicament ha de tenir tota teoria científica són:
  1. ordenació sistemàtica dels seus enunciats mitjançant relacions de deducció;
  2. contrastabilitat dels seus enunciats o de conseqüències lògicament deduïdes d'ells;
  3. i capacitat d'explicació i predicció.
Complint aquestes condicions aconsegueix la ciència el seu objectiu d'establir enunciats generals sobre el món. A més de ser enunciats sobre el món, les teories són, internament, una estructura formal o un sistema formal. Dues són les principals maneres d'entendre la natura d'una teoria científica: la concepció sintàctica i la concepció semàntica de les teories.
A) Segons la concepció sintàctica (també denominada lingüística), que es troba en correspondència amb la denominada concepció heretada de la ciència, una teoria científica és primer que res un càlcul lògic, o un llenguatge formal, a la qual es dóna una interpretació empírica. Les nocions fonamentals d'aquesta exposició són: la distinció entre all˛ teòric i allò observacional, que es relacionen entre si mitjançant regles de correspondència, i la distinció entre lleis teòriques i lleis empíriques, a més del càlcul lògic que relaciona els enunciats de les teories, o lleis, deductivament entre si i amb els fenòmens l'explicació o predicciˇ dels quals pretenen. La justificació de les hipòtesi es du a terme segons el mètode hipoteticodeductiu.
B) La concepció semàntica (proposada sobretot per P. Suppes, J. Sneed, W. Stegmüller i U. Moulines, i a la que cal denominar pròpiament concepció estructuralista en quant distinta de la pròpiament semàntica defensada sobretot per F. Suppe, BC Van Fraassen i R. Giere, entre altres) és una alternativa a la concepció heretada i abandona la distinció entre all˛ teòric i allò observacional i, per tant, també les regles de correspondència que relacionen l'un amb l'altre, així com el supòsit que una teoria és un conjunt d'enunciats deductivament relacionats, a partir d'uns primers axiomes o principis. Les teories, segons la concepció estructuralista-semàntica, són estructures matemàtiques que es defineixen mitjançant un predicat conjuntista (definit en funció de nocions de la teoria de conjunts), de manera que una teoria científica es defineix amb un predicat del tipus «x és un T», aplicat a cada teoria T. («"Un sistema de la mecànica clàssica és una estructura matemàtica del següent tipus...", on els punts suspensius se substitueixen per un predicat conjuntista»: Van Fraassen). El predicat conjuntista que s'aplica a una teoria científica descriu determinades estructures teòriques (models) a les que en la realitat els correspon una porció de fenòmens que les satisfan, o fan vertaderes.
 
 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.