Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Stein, Edith (Teresia Benedicta vom Kreuz) (1891-1942) HIST.

Filòsofa cristiana, nascuda a Breslau, Alemanya, l'última d'onze fills d'una família de comerciants jueus. El 1911 ingressa a la universitat de Breslau, on estudia germanística i història (a classe de psicologia, ella és l'única dona), però als dos anys, atreta per la fama i la filosofia de Husserl, es trasllada a Gotinga per estudiar amb el «mestre» (és el temps en què apareixen les Idees per a una fenomenologia pura), ingressa en l'Associació prusiana per al dret de vot de la dona, i interessada pel tema de la «empatia», Einfühlung -terme que Husserl pren de Theodor Lipps, i del que també s'ocupa Scheler- comença la redacció de la seva tesi i coneix i tracta a membres destacats de l'anomenada «escola de Gotinga», Adolf Reinach, Hans-Theodor Conrad i la que serà la seva esposa Hedwig Martius, entre altres. Segueix Husserl, que marxa a Friburg a succeir a Heinrich Rickert, però interromp els seus estudis per treballar, durant un any, en un hospital d'infecciosos de la Creu Roja, en Märisch-Weisskirchen.

Llegida la tesi a Friburg, Husserl, entusiasmat amb «la seva deixebla més intel·ligent», segons diuen les biografies, vol editar la tesi en la seva revista «Jahrbuch für Philosophie und phänomenologische Forschung»; en realitat s'editarà el 1922, en el volum V de la revista, amb el títol Contribució al fonament filosòfic de la psicologia i de la ciència de l'esperit; es converteix en assistent de Husserl, però, encarregada d'ordenar i desxifrar els seus cinquanta-set manuscrits, que de tant en tant ell li mana cremar, abandona el lloc. El 1919, Intenta entrar en la docència universitària, però no és admesa a l'examen d'habilitació -llicència per ensenyar a l'universitat-, en estar les dones pràcticament excloses de la carrera universitària; igual infortuni caurà, per la mateixa època, sobre la seva companya d'estudis i amiga, Hedwig Conrad-Martius. En aquests anys escriu articles en el «Jarhbuch» sobre la fonamentació filosòfica de la psicologia i de les ciències l'esperit.

L'1 de gener de 1922 en Espira, malgrat haver-se manifestat atea des dels 15 anys i després de llegir la Vida de Santa Teresa, l'any anterior, a casa dels Conrad-Martius, es converteix al catolicisme; la seva família jueva va quedar desolada. Dedica la seva vida a la docència en liceus i a la investigació filosòfica, dóna conferències i conrea preferentment la pedagogia. Els escrits sobre l'educació i el treball de la dona d'aquest període van ser editats com pòstums. El 1925 publica Investigació sobre l'Estat, també en el «Jahrbuch», i fracassa novament en els seus intents, realitzats el 1930 i 1931, d'aconseguir l'habilitació per a la universitats de Friburg i Bresalu. El 1929, publica La fenomenologia de Husserl i la filosofia de Tomàs d'Aquino -obra escrita en homenatge a Husserl en els seus 70 anys, inicialment redactada com un diàleg entre el filòsof i un monjo del s. XIII-, en la que pretén mostrar una oculta relació entre ambdues filosofies, i alterna la seva dedicació filosòfica amb articles i conferències dirigits a divulgar idees sobre l'emancipació femenina; al principi de 1932, ingressa com a docent a l'Institut Alemán de Pedagogia científica, on donarà classes sobre la formació de la dona. Al setembre d'aquest mateix anys, pren part en un congrés organitzat per l'Associació francesa per a la fenomenologia i el tomisme, en Juvisy, prop de París.

El 1933, la llei del règim nazi sobre els no aris posa punt final a la seva carrera docent. El temps de crisi, iniciat anys endarrere, el 1917 -quan Adolf Reinach va caure a Flandes durant la guerra mundial, i va tenir ella que tractar amb la seva viuda i enfrontar-se amb el tema de la mort-, i prosseguit amb la seva conversió al catolicisme, arriba al seu punt àlgid davant la terrible persecució que pateixen els jueus: rebutja una invitació a traslladar-se a Sudamèrica a ensenyar, i ingressa, amb 42 anys, al convent carmelita de Colònia, adoptant com a religiosa el nom de Teresa Benedicta de la Cruz. Comença a escriure la seva autobiografia, De la vida d'una família jueva, i continua mantenint el seu interès per la filosofia, que s'inspira ara en les teories de Tomàs d'Aquino: tradueix a l'alemany, amb el títol de Què és la veritat?, les Questiones disputatae de veritate de sant Tomàs, i traça un esbós d'una obra, Acte i potència, que amb el temps es converteix en un enorme manuscrit de 1368 pàgines, que es publica com Ser finit i etern (1950) vuit anys després de la seva mort, i constitueix un diàleg entre les seves antigues concepcions fenomenològiques i les més recents idees tomistes i cristianes. Per evitar la persecució nazi, és traslladada a Holanda, el 1939, però només troba aquí un any de seguretat, perquè, capturada i segrestada, el 1942, per la Gestapo, junt amb la seva germana, Frieda, també religiosa, és conduïda al camp de concentració de Westerbork, primer, i després al d'Auschwitz, on tot just arribar morirà a la cambra de gas el 9 d'agost de 1942. El 1950, el Ministeri de Justícia holandès confirma oficialment la seva mort, i aquest mateix any es publica la seva principal obra filosòfica, Ser finit i etern.

El 1962, s'obre el seu procés de beatificació que culmina el 1987, i causa irritació en cercles jueus, que veuen en això una maniobra de «cristianització de l'Holocaust»; també l'arquebisbe de París, Jean-Marie Lustinger, d'origen jueu i la mare del qual va morir també a Auschwitz, va alçar la veu contra la conveniència del fet. L'11 d'octubre de 1998, és canonitzada com a màrtir cristiana, sense que el papa vulgui accedir a la petició formulada pel Centre jueu Wiesenthal, de París, d'ajornar l'acte sine die.

Després d'un període inicial de plena influència fenomenològica, centrat en el concepte d'empatia, a què E. Stein dóna valor de mitjà de coneixement, com a experiència comuna de les vivències de diversos subjectes - és la noció de coneixement intersubjectiu, central en la fenomenologia de Husserl- i en l'ocupació del mètode fenomenològic (la reducció) per a la comprensió del món, o natura, l'activitat filosòfica del segon període es configura entorn de la noció escolàstica d'acte i potència de sant Tomàs i en la qüestió o pregunta pel ser. La resposta està en l'experiència interior amb què es capta l'escissió del ser en la pròpia consciència, en comprendre i palpar la pròpia finitud; l'existir d'un ésser fugaç i finit, requereix la conservació, moment a moment, per un altre ser, que s'experimenta com a  sentit de la pròpia existència: l'ésser infinit.

Obra filosòfica en essència, la de Ser finit i etern, però sense la clara delimitació de l'àmbit propi de la fe i la raó, com sol succeir en la filosofia cristiana; barreja també de bellesa lírica i mística, de filosofia i experiència religiosa, en la seva anàlisi de la consciència, el jo, la persona i la individualitat, roman la influència de la seva orientació fenomenològica. De la seva filosofia, no obstant això, va dir Husserl: «Penso que l'Església no té un altre neoscolàstica de la qualitat d'Edith Stein».

[image] Bibliografia
 
 
Edith Steins Werke, ed. por Lucie Gelber y Romaeus Leuven, 11 vols., Druten-Lovaina-Friburgo 1952-1987.

Autorretrato epistolar : 1916-1942, Editorial de Espiritualidad, Madrid 1966.

La Mujer: su papel según la naturaleza y la gracia, Palabra, Madrid 1998.

Obras selectas, edición preparada por Francisco Javier Sancho Fermín,

2ª ed., Monte Carmelo, Burgos 1998.

Ser finito y ser eterno: ensayo de una ascensión al sentido del ser,

Fondo de Cultura Económica, México 1994.

Ciencia de la Cruz: estudio sobre San Juan de la Cruz, 2ª ed., Monte Carmelo Vitoria, El Carmen, Burgos 1994.

On the problem of empathy, 3ª ed rev., ICS Publications, Washington, D.C. 1989.

 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.