Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

L'Escola de Frankfurt és hereva de la raó moral d'Occident, entesa en sentit integral, en la mesura que tal raó arrela en la compassió i en el sentiment moral; precisament, la impossibilitat d'esbossar aquesta raó moral a partir d'una raó instrumental obligaria la crítica negativa en la primera generació de l'Escola, mentre que, a partir de l'anàlisi de l'acció comunicativa, és possible delinear els trets d'una raó teleològica i tendent a la intersubjectivitat, perquè el -te'ls del llenguatge és l'acord. Això significa que, des del punt de vista social, els fins últims han de posar-se a les mans de l'acord, i no del mercat anònim o del poder polític: la solidaritat és el mig de control del món de la vida. En aquest sentit, les regles del discurs pretenen substituir a les cosmovisions metafísiques i religioses en la seva capacitat identificadora i asseuen les bases del procedimentalisme. El materialisme moral dels primers frankfurtians es torna procedimentalisme ètic.

_______________________________________________

A. Cortina, Autobiografía intelectual de Adela Cortina Orts, en «Anthropos», 96 (1989) 13.

 

Versió en castellà

La Escuela de Frankfurt es heredera de la razón moral de Occidente, entendida en sentido integral, en la medida en que tal razón enraíza en la compasión y en el sentimiento moral; precisamente, la imposibilidad de bosquejar esa razón moral a partir de una razón instrumental obligaría a la crítica negativa en la primera generación de la Escuela, mientras que, a partir del análisis de la acción comunicativa, es posible delinear los rasgos de una razón teleológica y tendente a la intersubjetividad, porque el telos del lenguaje es el acuerdo. Esto significa que, desde el punto de vista social, los fines últimos deben ponerse en manos del acuerdo, y no del mercado anónimo o del poder político: la solidaridad es el medio de control del mundo de la vida. En este sentido, las reglas del discurso pretenden sustituir a las cosmovisiones metafísicas y religiosas en su capacidad identificadora y sientan las bases del procedimentalismo. El materialismo moral de los primeros frankfurtianos se torna procedimentalismo ético.

_______________________________________________

A. Cortina, Autobiografía intelectual de Adela Cortina Orts, en «Anthropos», 96 (1989) 13.

 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.