Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Helo´sa (EloÝsa) (1100-1164) HIST.

Coneguda també com Helo´sa del ParÓclit, deu sobretot la seva fama a la relació amorosa que va mantenir amb el gran escolàstic Pere Abelard (1079-1142). Encara que es coneixen poques dades històriques de la seva vida, se sap que pertanyia a una família humil i que la seva mare s'anomenava Hersinda, que era neboda d'un canonge de nom Fulbert i que es va educar a l'abadia d'Argenteuil, on va aprendre grec, llatí i hebreu i possiblement retòrica. Segons compte d'ella Abelard, «bella de cara, la distingia encara més l'amplitud dels seus coneixements de les lletres». Als seus disset anys, i cap a 1117, el seu oncle la envia a rebre als ensenyaments d'Abelard, famós magister llavors de l'escola catedralícia de Nôtre-Dame de París; la relació que es va establir entre ells no és només de caràcter intel·lectual, sinó -ho compta clarament Abelard en la seva Història calamitatum [Història de les meves desventures] també corporal (veure text). Fruit d'aquests amors, que amenitzen la narració de la història de la filosofia escolàstica, que generalment transcorre per llits bastant menys emotius, són Astrolabi, el seu fill, a qui dóna a llum Helo´sa en la Bretanya, a casa d'una germana d'Abelard, i el matrimoni secret entre Abelard i Helo´sa, que té lloc a París, i per causa del qual, el despitat Fulbert mana castrar Abelard. Els amants han d'ingressar en un monestir, Helo´sa en el d'Argenteuil i Abelard en el de Saint-Denis. Posteriorment, en reclamar l'abat de Saint-Denis, la possessió del monestir d'Argentuil, ingressa Helo´sa, junt amb altres monges (1129), al monestir del ParÓclit, fundat anys abans per Abelard (1123), prop de Troyes, i on Helo´sa va ser abadessa fins a la seva mort.

Les llargues absències d'Abelard, que per evitar la maledicència deixa de visitar Helo´sa al monestir, dóna lloc a què aquesta iniciï amb Abelard una relació epistolar, que junt amb la Història calamitatum -escrita pel magister com a carta de consolació a un amic que, igual que ell, pansa per un mal moment-, constitueixen el conjunt de documents que permeten entendre aquesta singular relació entre Abelard i Helo´sa. [El medievalista E. Gilson va demostrar l'autenticitat d'aquestes cartes, editades en el tom 176 de la Patrologie latine de Migne, i en el tom I de Petri Abelardi opera, ed. per Víctor Cousin (1859), i en Lettres complètes d'Abélard et d'Heloïse, ed. per M. Gréard, París 1869. El tom 178 de Migne conté, a més a més, els anomenats Problemata, un catàleg de problemes filosòfics i teològics, que Helo´sa consulta a Abelard]. En aquestes obres no es manifesta només el temperament filosòfic d'Helo´sa, adquirit a l'escola del mestre de lògica Abelard, i la cultura clàssica adquirida al monestir, sinó també el conflicte intern d'Helo´sa, que no arriba a conciliar els seus sentiments humans i amorós amb les exigències de la religió («si la religiosa es deu a Déu, la dona es deu a tu», exclama); l'amor, el matrimoni i els principis de la conducta moral són temes preferents d'aquestes cartes, tractats de forma reflexiva i raonada, encara que també ardorosa. No els falta tampoc una certa barreja de poesia i mística.

Helo´sa passarà a la història amb l'halo d'heroïna romàntica i Rousseau recordarà la seva figura exemplar amb La nova Helo´sa (1761). En l'actitud manifesta d'Helo´sa respecte d'Abelard i en la vivència que ella té del seu amor, es capta també la protesta de la dona culta per no poder viure lliure i plenament l'experiència amorosa, impedida per les formes i exigències socials i religioses de l'època (veure cita mÚs abaix). Abelard hauria perdut la seva condició de clergue (encara que sense ordres sagrades), que li concedia el privilegi de viure dels seus ensenyaments; el matrimoni públic amb Helo´sa li hauria fet perdre el seu estat clerical i el dret a ensenyar («No servia per cavar i em feia vergonya pidolar»).

 


 

 

 

 
"la historia de l'amor Ús inseparable de la hist˛ria de l'alliberaciˇ de la dona"
O. Paz, La llama doble, Barcelona, Seix Barral, 1993, p. 79.

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.