Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

misteris, religions dels FIL. REL.

Nom que es dóna a un tipus de religió popular, comú a Grècia (en l'època hel·lenista) i Roma. Les religions mistèriques es caracteritzen per un conjunt de cerimònies i ritus, que celebraven substancialment la mort i resurrecció d'algun déu, identificat amb la natura o algun dels seus aspectes, als que els creients i els iniciats, això és, els prèviament instruïts, prenien part com a mitjà de purificació i d'unió amb la divinitat. La iniciació a aquests ritus tenia com a contrapartida el caràcter secret o més o menys ocult dels mateixos (en grec mysterion, significa «aclucar els ulls o la boca»).

Entre les principals religions mistèriques s'estan els misteris eleusinis (d'Eleusis, ciutat pròxima a Atenes), els d'Isis-Osiris, Cibeles-Atis i els òrfics, els quals celebraven i promovien, substancialment la resurrecció personal, fundant-se en ritus de renovació de la natura (les estacions).

En els misteris de Dionisos es buscava la unió amb el déu a través d'un èxtasi aconseguit amb la dansa i el vi. Els misteris de Mitra, la religió d'origen persa preferida pels soldats romans, celebren (i així anticipaven) la salvació mitjançant el sacrifici d'un toro, símbol de la fecunditat.

S'ha destacat la semblança entre les característiques bàsiques de les religions mistèriques clàssiques i el cristianisme. Així, per exemple, en la religió dionisíaca, Dionisos, fill de Zeus (Déu pare) és mort (esquarterat) pels titans que el devoren. Zeus, assabentat d'això aprofita el "sagrat cor" de Dionisos, que no havia estat menjat, per ressuscitar el seu fill, i després condemna novament els titans. La celebració de la festa que commemora la mort de Dionisos consisteix, entre d'altres aspectes, en un menjar ritual en el qual es menja un cabrit esquarterat (carn i sang, en honor a Dionisos), amb l'esperança que ingerint aquesta substància que representa la divinitat, també els fidels ressuscitaran a una vida eterna. Si es compara amb el cristianisme s'observen semblances: també hi ha un Déu pare i un Déu fill (Jesucrist); el Déu fill sofreix una passió i mort, i després al tercer dia ressuscita. El ritual fonamental del cristianisme també consisteix en la comunió, en la qual s'ingereix el cos i la sang del fill de Déu i es commemora la seva resurrecció. Aquest ritual (que Freud considera una reminiscència de rituals caníbals i del complex d’Èdip -en que es mata al pare (Déu)- també es fa en commemoració de la passió i mort del fill de Déu amb l'esperança d'aconseguir la resurrecció a una vida eterna.

 



 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.