Cavendish, Margaret (1623-1673) HIST.

Filòsofa anglesa. Margaret Cavendish, duquessa de Newcastle, es va distingir com una aguda crítica del dualisme cartesià. No acceptava la tesi de Descartes que situava en la glàndula pineal el centre de trobada entre una ment immaterial i, per tant, inextensa, amb el cos, entès com a substància extensa operant com una màquina. Cavendish ridiculitzava l'explicació cartesiana d'una ment externa i separada del cos, i considerava orgullosos als mecanicistes cartesians que sustentaven que el jo existeix separadament del cos, mentre consideraven els animals com a mers autòmats. En l'última de les seves Cartes filosòfiques Cavendish defensa que la ment es troba entremesclada amb tot allò corporal. Així, «és l'ull el que veu objectes i la mà la que els sent». Defensa la natura «automotora», que s'organitza en diferents nivells que culminen en el coneixement racional. «Jo crec que l'ull, orella, nas i tot el cos, tenen coneixement», de manera que hi ha un «doble coneixement» que culmina en allò racional, que és «subtil i pur». D'aquesta manera, per a ella, els animals, lluny de ser simples màquines, com sustentava el mecanicisme cartesià, formen un continu amb els humans, i encara que no posseeixen discurs ni saben de regles matemàtiques, posseeixen, en major o menor grau, intel·ligència. D'altra banda, Cavendish també va criticar les explicacions físiques de tipus corpuscular i va defensar explicacions d'estil qualitatiu.


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.