John Hospers: propietats emergents

Es diu que el vitalisme afirma que les característiques dels éssers vius són emergents, en tant que el mecanicisme ho nega. Abans que podem discutir aquesta posició hem de tenir clar què es vol dir en anomenar emergent a una característica. Un exemple podrà donar la millor indicació preliminar; un exemple, a més a més, no pres de les ciències biològiques, sinó de la química: l'aigua està composta d'hidrogen i oxigen. L' hidrogen és gasós a la temperatura ordinària i és altament combustible; l'oxigen també és gasós a temperatures ordinàries però és incombustible; en canvi, és una condició necessària de la combustió. Els dos junts formen l'aigua, que no és gasosa sinó líquida a temperatures ordinàries, i no és combustible ni condició necessària de la combustió; al contrari, s'usa per detenir la combustió. No és rar que dos elements es combinin per formar quelcom amb propietats químiques notòriament diferents? En la química es podrien multiplicar els casos d'això: per exemple, la combinació del sodi, que és altament corrosiu exposat a l'aire o a l'aigua, amb el clor, un gas verdós semi verinós, per formar sal ordinària de taula. Sorgeix la qüestió: si mai haguéssim tingut experiència de l'aigua o de la sal, seríem capaços de predir quines propietats tindrien, merament a partir del coneixement de les propietats que posseeixen l'hidrògen i l'oxigen sols, o el sodi i el clor sols? Si no poguéssim predir l'existència d'aquestes propietats, llavors serien emergents; però si fossim capaços de predir-les, no serien emergents. (La paraula «emergent» aquí és metafòrica, però sembla provenir del fet que les propietats d'un compost semblen emergir dels elements sense ser evidents en els elements mateixos).

__________________________________________________

John Hospers, Introducción al análisis filosófico, 2 vols., vol. 1, Alianza, Madrid 1976, p. 470-471.

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.