FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

L'objecte d'aquest assaig és el de proclamar un principi molt senzill encaminat a regir de mode absolut la conducta de la societat en relació amb l'individu, en tot allò que suposi imposició o control, bé s'apliqui la força física, en forma de penes legals, o la coacció moral de l'opinió pública. Tal principi és el següent: l'únic objecte que autoritza els homes, individual o col·lectivament, a torbar la llibertat d'acció de qualsevol dels seus semblants, és la pròpia defensa; l'única raó legítima per usar de la força contra un membre d'una comunitat civilitzada és la d'impedir-los perjudicar altres; però el bé d'aquest individu, sigui físic, sigui moral, no és raó suficient. Cap home pot, a dreta llei, ser obligat a actuar o a abstenir-se de fer-ho, perquè d'aquesta actuació o abstenció hagi de derivar-se un bé per a ell, perquè això l'ha de fer més feliç, o perquè, en opinió dels altres, fer-ho sigui prudent o just. Aquestes són bones raons per discutir amb ell, per convèncer-lo o per suplicar-li-ho, però no per obligar-lo a causar-li cap dany si obra de mode diferent dels nostres desitjos. Perquè aquesta coacció fos justificable, seria necessari que la conducta d'aquest home tingués per objecte el perjudici d'un altre. Per a allò que no li afecta més que a ell, la seva independència és, de fet, absoluta. Sobre si mateix, sobre el seu cos i el seu esperit, l'individu és sobirà.

_________________________________________________

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.