|
|
FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos |
| Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ... |
Loading
|
Així, doncs, el primer coneixement pur de l'enteniment, aquell que serveix de base a tots els seus restants usos i que és, alhora, enterament independent de totes les condicions de la intuïció sensible, és el principi de l'originària unitat sintètica de l'apercepció. Així, l'espai, mera forma de la intuïció sensible externa, no constitueix encara cap coneixement. Es limita a subministrar a un coneixement possible allò divers de la intuïció a ‘priori'. Per conèixer quelcom en l'espai, una línia, per exemple, cal traçar-la i, per consegüent, efectuar sintèticament una determinada combinació de la varietat donada, de forma que la unitat d'aquest acte és, alhora, la unitat de consciència (en el concepte de línia), i és a través d'ella com es coneix un objecte (un espai determinat). La unitat sintètica de la consciència és, doncs, una condició objectiva de tot coneixement. No és simplement una condició necessària per conèixer un objecte, sinó una condició a què ha de sotmetre's tota intuïció per convertir-se en objecte per a mi. D'una altra manera, sense aquesta síntesi, no es verificaria la varietat en una consciència.
__________________________________________________
Versión en castellano
Immanuel Kant: la unidad que da la
conciencia
Así, pues, el primer conocimiento puro del entendimiento, aquel que sirve de
base a todos sus restantes usos y que es, a la vez, enteramente independiente
de todas las condiciones de la intuición sensible, es el principio de la
originaria unidad sintética de la apercepción. Así, el espacio, mera forma de
la intuición sensible externa, no constituye aún conocimiento alguno. Se
limita a suministrar a un conocimiento posible lo vario de la intuición a
priori. Para conocer algo en el espacio, una línea, por ejemplo, hay que
trazarla y, por consiguiente, efectuar sintéticamente una determinada
combinación de la variedad dada, de forma que la unidad de este acto es, a la
vez, la unidad de conciencia (en el concepto de línea), y es a través de ella
como se conoce un objeto (un espacio determinado). La unidad sintética de la
conciencia es, pues, una condición objetiva de todo conocimiento. No es
simplemente una condición necesaria para conocer un objeto, sino una condición
a la que debe someterse toda intuición para convertirse en objeto para mí.
De otro modo, sin esta síntesis, no se verificaría la variedad en una
conciencia.
__________________________________________________
Crítica de la razón pura, Analítica trasc., sec. segunda, §17, B 138
(Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 157-158).
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.