|
|
FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos |
| Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ... |
Loading
|
El nostre coneixement sorgeix bàsicament de dues fonts del psiquisme: la primera és la facultat de rebre representacions (receptivitat de les impressions); la segona és la facultat de conèixer un objecte a través de tals representacions (espontaneïtat dels conceptes). A través de la primera se'ns dóna un objecte; a través de la segona, el pensem en relació amb la representació (com a simple determinació del psiquisme). La intuïció i els conceptes constitueixen, doncs, els elements de tot el nostre coneixement, de manera que ni els conceptes poden subministrar coneixement prescindint d'una intuïció que els correspon d'alguna forma, ni tampoc pot fer-ho la intuïció sense conceptes. [...]
Si anomenem sensibilitat a la receptivitat que el nostre psiquisme posseeix, sempre que sigui afectat d'alguna manera, amb vista a rebre representacions, anomenarem enteniment a la capacitat de produir-les per si mateix, és a dir, a l'espontaneïtat del coneixement. La nostra natura comporta el que la intuïció només pugui ser sensible, és a dir, que no contingui sinó el mode segons el qual som afectats per objectes. La capacitat de pensar l'objecte de la intuïció és, en canvi, l'enteniment. Cap d'aquestes propietats és preferible a l'altra: sense sensibilitat cap objecte ens seria donat i, sense enteniment, cap seria pensat. Els pensaments sense continguts són buits; les intuïcions sense conceptes són cegues.
__________________________________________________
Versión en castellano
Immanuel Kant: sensibilidad y entendimiento
Nuestro conocimiento surge básicamente de dos fuentes del psiquismo: la
primera es la facultad de recibir representaciones (receptividad de las
impresiones); la segunda es la facultad de conocer un objeto a través de tales
representaciones (espontaneidad de los conceptos). A través de la primera se
nos da un objeto; a través de la segunda, lo pensamos. [...]
Si llamamos sensibilidad a la receptividad que nuestro psiquismo posee,
siempre que es afectado de alguna manera, en orden a recibir representaciones,
llamaremos entendimiento a la capacidad de producirlas por sí mismo, es decir,
a la espontaneidad del conocimiento. Nuestra naturaleza conlleva el que la
intuición sólo pueda ser sensible, es decir, que no contenga sino el modo
según el cual somos afectados por objetos. La capacidad de pensar el objeto de
la intuición es, en cambio, el entendimiento. Ninguna de estas propiedades es
preferible a la otra; sin sensibilidad ningún objeto nos sería dado y, sin
entendimiento, ninguno sería pensado. [...] El conocimiento sólo puede surgir
de la unión de ambos.
__________________________________________________
Crítica de la razón pura, Lógica trasc., I, B 75 (Alfaguara, Madrid
1988, 6ª ed., p. 92-93).
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.