Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

inconscient col·lectiu PSICOL.

Suposada estructura psíquica suprapersonal que s'estén a la humanitat sencera i és dipòsit del conjunt de la memòria de l'espècie. Aquesta hip˛tesi d'una estructura psíquica profunda va ser postulada per Carl Gustav Jung que sostenia l'existència de dos tipus diferents de formacions psíquiques inconscients: un inconscient més superficial i propi de cada individu (l'inconscient personal), i un inconscient profund, hereu de les experiències i vivències de tota l'espècie, de caràcter supraindividual o col·lectiu, capaç d'explicar la gran difusió de temes mitològics i simb˛lics de natura semblant en cultures molt diferents i distants, i capaç d'explicar les similituds entre els els somnis i les visions amb temes propis dels mites de cultures ancestrals. Aquest inconscient col·lectiu conté allò instintiu i els arquetips. En contraposició a l'inconscient personal no posseeix continguts individuals, sinó que són tots de caràcter general i universal, i actua com a base des de la que es desenvolupa el psiquisme individual. A mesura que les capes constitutives de la psique són més profundes van perdent les seves característiques i singularitats individuals i expressen l'esmentada memòria col·lectiva que és manifestació dels residus arcaics de l'evolució de la humanitat.

A partir de l'anàlisi dels somnis, visions i de l'estudi dels símbols, els mites i les produccions culturals dels pobles primitius, Jung va defensar l'existència d'aquesta estructura psíquica concebuda com una mena de dipòsit en què s'acumulen records de fets i temes arquetípics propis de l'espècie, i fins i tot de l'herència animal a través del desenvolupament evolutiu. Així, segons ell, en cada individu es donen una sèrie d'engrames o empremtes acumulades genèticament en l'evolució del «plasma germinal» i, per tant, són comuns a tots els membres de l'espècie. Això és el que explicaria, segons Jung, la gran similitud entre símbols i mites de cultures diferents entre si, i entre aquests símbols i les idees dels psicòtics, les imatges oníriques i les produccions culturals dels pobles primitius.

El contingut fonamental de les imatges de l'inconscient col·lectiu està format pels arquetips, vertaderes imatges de l'herència ancestral de l'espècie, que són categories universals i supraindividuals d'estimaciˇ i intuïció.

La doctrina de Jung sobre l'inconscient col·lectiu pretén situar l'home en un món dotat de sentit i a diferència de la doctrina de l'all˛ de Freud (que sustenta una concepció de la psique més biologista i unida per vincles inconscients que van des de la infància a l'edat adulta en una cadena causal de tipus més positivista i mecanicista), pretén una síntesi entre la psique de l'individu, l'experiència acumulada de l'espècie, l'evolució de tots els éssers vius i el cosmos mateix, en una cosmovisió de tipus més aviat místic.

 



 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.