Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

sentit comú GEN.

En principi, el «bon judici» de la gent mentalment sana, madura i raonable, amb la qual cosa s'al·ludeix al conjunt d'opinions -faltades de tota garantia de veritat;, no obstant això- de quŔ disposa la gent normal per explicar-se fenòmens físics, situacions de la vida, relacions entre persones, etc., sense haver de fonamentar-les en raons científiques. Als ulls d'una teoria del coneixement, a aquesta actitud se la denomina «ingènua».

HIST. En Aristòtil, que l'anomena «facultat comuna de captar directament els sensibles comuns», la capacitat del subjecte de percebre el sensible que no depèn d'un sol òrgan de percepció, com el moviment, la grandària i el nombre (De l'ànima, III, 1, 425b). Tradicionalment es dóna a l'expressió un doble sentit: el d'enteniment com˙ a tots els homes, tal com Descartes, per exemple, deia que «le bons sens est la chose du monde la mieux partagée» ( Discurs del mètode, I), o com, en un sentit més propi, una manera de pensar que és la de tots; i llavors s'entén com «un sa sentit comú (no encara conreat)» -diu Kant (veure text)-, que remet a la idea d'un «acord» sobre un conjunt de opinions i creences, no plenament justificades, però que es jutja prudent admetre pel fet de ser comunament acceptades.

En el s. XVIII, l'escola escocesa del sentit comú s'oposa a l'escepticisme de Hume, proposant una teoria del coneixement basada en aquest sa ús de la raó humana, com a filosofia de «l'home sensat». G.E. Moore, un clàssic de la filosofia contemporània i un dels iniciadors de la filosofia analítica, proposa, en una obra titulada justament Defensa del sentit comú (1925) -precedida d'una Refutació de l'idealisme (1903) i seguida d'una Prova d'un món exterior (1939)-, en contra de l'idealisme de F. Bradley, llavors en voga a Anglaterra, un conjunt de proposicions que creu que són vertaderes, sense poder-ho demostrar, a manera de «defensa del sentit comú», i fins i tot es refereix, magnificant l'expressió, a una «visió del món del Sentit Comú». També Bertrand Russell es confessa sovint seguidor, en la seva filosofia, de teories del sentit comú.

EPIST. Arran de les discussions sobre el realisme, tant el realisme filosòfic en general com el realisme científic en particular, s'ha plantejat la qüestió de la relació que tota teoria epistemològica ha de tenir amb el sentit comú. Es discuteix si és un bon punt de partida o no. En general, pot dir-se que tant la ciència com la filosofia parteixen del sentit comú i, alhora, el superen (veure text). Karl R. Popper és un decidit defensor d'aquest punt de vista: «Tota ciència i tota filosofia són sentit comú il·lustrat» (veure text ). En canvi Hegel ho critica i ho considera com una mera expressió dels coneixements menys desenvolupats i dels prejudicis d'una època (veure text).
 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.