Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

reduccionisme EPIST.

És la substitució d’una teoria, d’un conjunt de fenòmens o d’una idea en general per una altra teoria, conjunt de fenòmens o noció més simple o bàsica, respectivament, que, en ser o més coneguts i menys problemàtics, no només substitueixen amb avantatge als primers, sinó que fins a suposen la seva eliminació: conèixer allò al que alguna cosa es redueix fa inútil conèixer allò que hem reduït a una altra cosa. S’interpreta com una aplicació del principi de la navalla d' Occam, segons el qual «no cal augmentar els ens sense necessitat»; la reducció és, per tant, una simplificació.

En l’àmbit filosòfic, interessen sobretot determinades reduccions: fenòmens vitals a fenòmens fisicoquímics; fenòmens psíquics o mentals a estats del cervell; psiquisme humà a conducta observable; termes teòrics a observacionals. (Veure text més abaix)

Cal tenir en compte que un reduccionisme excessiu comporta simplificacions també excessives. En general el reduccionisme, com a sistema explicatiu capaç de donar raó de fenòmens complexos y poc coneguts a partir de fenòmens més simples i més ben coneguts, és un bon i útil procediment. Això no vol dir que tots els fenòmens biològics, per exemple, es redueixin de manera simple a fenòmens químics i aquests a fenòmens físics. Hi ha jerarquies de nivells que cal respectar en les explicacions. L’estudi dels àtoms (tot està constituït per àtoms i partícules subatòmiques) no es capaç -com senyala Hilary Putnam- d’explicar fenòmens tan senzills com que una peça de fusta triangular no encaixa dintre d’un forat rodó. Seria absurd intentar cercar l’explicació d’aquest senzill fenomen apel·lant a l’estructura atòmica de la peça de fusta, que cal explicar a partir d’un nivell més alt, emprant els conceptes de rigidesa i de geometria. Tanmateix, encara que gran part de la conducta humana es pot explicar a partir del coneixement de les seves bases neurològiques, i aquestes s’expliquen a partir de l’acció química de determinats neurotransmissors en el cervell, seria absurd intentar explicar el desig que algú experimenta d'anar al cine reduïnt-lo a simples concatenacions d’accions de neurotransmissors. Entre altres coses perquè per tenir ganes d'anar al cinema primer ha d'existir el cinema i seria una gran simplificació dir que també l'existència d'aquest es redueix a simples fenòmens físics... etc. En aquesta "explicació" es perdrien pel camí moltes altres coses, en particular es perdria la complexitat i ens restaria una esquemàtica caricatura. Aquest és el "pecat" del reduccionisme extrem.

Així, doncs, com diu Steven Pinker, «el reduccionisme, com el colesterol, pot ser bo o dolent. El dolent, anomenat també "reduccionisme ambiciós" o "reduccionisme destructiu", consisteix en intentar explicar un fenomen des del punt de vista dels seus constituents més petits i més simples. [...] El "reduccionisme bo", (anomenat també "reduccionisme jeràrquic") consisteix  no en substituir un camp de coneixemnt per un altre, sinó en connectar-los o unificar-los» (Veure referència)

----------------------------------------------------------------------

Els reduccionismes, en moltes ocasions, són també una forma de positivisme.

Noció i postura oposada a reduccionisme és holisme.

Quine esmenta un reduccionisme important en teoria de la ciència: el que anomena «dogma del reduccionisme», que afirma que tot enunciat amb sentit ha de referir-se a l’experiència immediata (veure cita).

La «reducció eidètica» de la fenomenologia és un mètode propugnat per Husserl per arribar al coneixement de les coses mateixes.


Quan aprenem que la única diferència entre l’or i la plata és el nombre de partícules subatòmiques en els seus àtoms, pot ser que ens sentim estafats o enfadats; aquests físics han eliminat alguna cosa: li han tret el caràcter daurat a l’or; han suprimit el caràcter platejat de la plata que tant apreciem. I quan expliquen de quina manera la reflexió i l’absorció de les radiacions electromagnètiques donen compte dels colors i la visió en color, semblen estar oblidant el que és més important. Però si no «suprimíssim» alguna cosa, no podríem començar a explicar. El fet d’eliminar alguna cosa no és un tret de les explicacions fallides, sinó de les explicacions aconseguides.

[...] Els sòlids, els líquids i els gasos poden explicar-se a partir de coses que no són ni sòlids ni líquids ni gasos. Sens dubte la vida pot explicar-se a partir de coses que no estan vives; i aquesta explicació no deixa sense vida a les coses vives. [...]

______________________________________________________________

Daniel Dennett, La conciencia explicada, Paidós, Barcelona 1995, p.465-466.

enrera


L’altre dogma és el reduccionisme, la creença que tot enunciat que tingui sentit és equivalent a alguna construcció lògica basada en termes que es refereixen a l’experiència immediata.

____________________________________________________________

W.V.O. Quine, Desde un punto de vista lógico, Ariel, Barcelona 1962, p. 49.

enrera


Steven Pinker, La tabla rasa, Paidós, Barcelona 2003, p. 115-116.

enrera

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.