Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

psicologisme GEN.

Terme que s'aplica, en general, als enfocaments filosòfics que analitzen el coneixement en termes psicològics. En sentit més específic, doctrines defensades en el s. XIX, a Alemanya, per J.F. Fries (1783-1844) i Friedrich Eduard Beneke (més pròpiament), els qui oposant-se a l'idealisme especulatiu de Hegel defensen una reinterpretació psicològica de Kant, fundada en l'observació por introspecció del fet del conèixer. La veritat, i amb ella tota ciència, reposa -segons els psicologistes- en i es justifica pel procés psicològic d'un acte de coneixement.

Al psicologisme pertany d'alguna manera la justificació -merament psicològica, segons alguns- del coneixement feta per l'empirisme anglès clàssic. A mitjan s. XIX, John Stuart Mill sosté que el fonament de la lògica i les matemàtiques és també la introspecció.

El neokantisme propugnarà una tornada a Kant que s'oposarà a tota interpretació psicològica de la Crítica de la raó pura. En aquest interès destaca Rudolf Hermann Lotze, així com l'escola de Baden, que defensa la independència dels valors de tota fonamentació psicològica, i l'escola de Marburg, que fa el mateix per a l'ètica, l'estètica i la ciència en general.

Franz Brentano reintrodueix el psicologisme amb la seva teoria de la intencionalitat, interpretant psicològicament les categories lògiques, o els conceptes com a productes psíquics, mentre que Gottlob Frege i Edmund Husserl -qui d'antuvi havia mantingut posicions psicologistes- el desprestigiaren. (veure text).
 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.