Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

primitiu GEN. / SOCIOL.

En el seu ús general aquest terme significa el mateix que originari i que primari, raó per la qual pot entendre's com allò primer en el temps, en sentit cronològic, i en sentit de condició originària que no precisa una ulterior justificació, ja que és el més simple, i condició d'allò més complex. En el primer sentit, també s'empra de vegades de forma substantivada: «el primitiu», com a sinònim d'arcaic o de simple. En l'últim sentit, i en l'àmbit de la lògica i de les matemàtiques, pot entendre's com premissa o com principi, anomenant-se símbols primitius aquells que s'introdueixen directament en un càlcul sense necessitat d'apel·lar a d'altres símbols.

Però l'ús més habitual d'aquest terme es dóna en l'antropologia cultural i en la sociologia on s'usa com a adjectiu. Així, es parla d'una societat «primitiva», de pobles «primitius», etc. , per referir-se a societats faltades d'escriptura i amb un baix desenvolupament tècnic. En els inicis de l'antropologia cultural, es va pretendre que l'estudi de les societats primitives contemporànies podia oferir un model de la humanitat primitiva, donant per suposat que va existir una humanitat primigènia amb caràcters semblants als dits pobles. Els defensors de tesi primitivistes, que exaltaven el primitiu i ho concebien com plenament autèntic, veien en l'estudi de les esmentades col·lectivitats el mitjà de sustentar les seves tesis basades en el mite del «bon salvatge». Altres, en canvi, consideraven aquestes societats com a exemple d'una vida gairebé inhumana, pròxima a l'animalitat. En ambdós casos, no obstant això, s'efectuava un judici de valor, ja que s'estudiaven les dites societats a partir dels pressupostos etnocèntrics de les anomenades societats civilitzades. L'antropologia contemporània ha defensat el punt de vista del relativisme cultural per enfocar l'estudi d'aquestes societats, i s'ha destacat la necessitat de distingir entre els aspectes èmic i ètic en l'esmentat estudi. En l'actualitat, es considera que tota societat posseeix una cultura complexa i cap de les societats «primitives» actuals representa l'estat inicial de la humanitat, ni pot tampoc concebre's que les esmentades societats posseeixin característiques en què si puguin veure trets previs o preparadors de la societat occidental.

Des del punt de vista de l'estudi de l'organització mental del pensament de les societats primitives, cal destacar els estudis del etnòleg i sociòleg Lévy-Bruhl, que va considerar a les societats primitives com preempíriques, prelògiques i mítiques, el pensament de les quals estaria guiat per un principi de participació, en el que no hi ha cap diferència entre natural i sobrenatural, i no està sotmès a la necessitat lògica d'evitar la contradicció, de forma que les seves exigències lògiques serien mínimes. Segons Lévy-Bruhl, el pensament de les cultures faltades d'escriptura viola aparentment les nostres regles lògiques, i no es basa en el principi de no contradicció, però no per això deixa de tenir coherència. Es tracta d'una altra coherència, en la que els els somnis o els presagis, per exemple, participen d'un sistema mental que, segons Lévy-Bruhl és comú a tots els pobles àgrafs. Aquesta tesi va ser, en part, rectificada per ell mateix, i posteriorment va ser criticada per Lévi-Strauss que agrupa els caràcters del pensament primitiu sota el nom de «pensament salvatge», i assenyala que es regeix per una lògica de les qualitats sensibles que origina una ciència del concret.

Veure primitivisme.

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.