Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Morgan, Lewis Henry (1818-1881) HIST. / ANTROP. `morgan.wav', `play"]

Etnòleg nord-americà que, junt amb E.B.Tylor (1832-1917), és el màxim representant de l'evolucionisme cultural del segle XIX. Morgan, que era advocat i empresari, dedicat a negocis relacionats amb mines de ferro i amb companyies de ferrocarrils, després d'acumular un important patrimoni es va dedicar plenament a l'antropologia cultural. Sota la influència del seu amic Ely Parker, descendent dels indis iroqueses (i que arribaria a ser general de l'exèrcit de la Unió i Gran Sachem de la Lliga dels Iroquesos), va reconvertir la seva societat literària «El Nus GordiÓ» en una societat etnogrÓfica denominada «Nova Confederació dels Iroquesos», i es va dedicar plenament a l'estudi d'aquests indis que habitaven prop de la ciutat de Rochester (Nova York) en la que vivia Morgan. El primer fruit d'aquests estudis va ser una monografia titulada The League of theHo-dé-no-sau-mee or Iroqois, apareguda el 1851, en la que va sistematitzar les relacions de parentiu dels iroqueses. Partint d'aquests estudis (que va ampliar estudiant diversos sistemes de parentiu entre d'altres comunitats i cultures), va elaborar un precursor estudi comparat sobre els sistemes de parentiu: System of Consanguinity of Human Family (1861). Però la seva obra més important i influent és Ancien Society (1877). En l'esmentat llibre, Morgan reprèn la divisió en tres estadis evolutius de desenvolupament que segueixen de les civilitzacions elaborat per Robertson: salvatgisme, barbàrie i civilització. Morgan subdivideix cadascun d'aquests tres estadis en altres tres: inferior, mig i superior, separats entre si per diversos trets tecnològics. (Veure quadre mÚs abaix).

En línies generals, doncs, Morgan va sostenir una unitat general de la cultura, que s'hauria anat desenvolupant segons una evolució lineal a través de tres estadis successius, marcats per adquisicions tecnològiques (el foc, l'arc i la fletxa, la terrisseria, l'agricultura i la ramaderia, l'ús del ferro i la invenció de l'escriptura). Els dits estadis són, segons aquest autor, essencialment els mateixos per a tots els pobles del món i la seva ordre és inevitable ja que està regit per unes mateixes lleis aplicables a tot desenvolupament cultural, ja que els processos mentals són universals i semblants en tots els pobles. Així, afirma implícitament una unitat psíquica de l'home, al mode com Descartes havia assenyalat que la raó és l'atribut humà millor repartit. D'aquesta manera, davant uns estímuls i situacions semblants, tots els pobles, en diferents èpoques, responen amb unes reaccions semblants. Al seu torn, els trets fonamentals explicatius de l'evolució cultural són, segons Morgan: l'evolució concurrent de la tecnologia de subsistència, l'evolució de les relacions de parentiu, l'evolució de la propietat i de les formes de govern.

Els estudis de Morgan, especialment Ancien Society, van tenir una gran influència sobre Marx i, especialment, sobre Engels, que pren a la dita obra com a punt de partida per al seu llibre L'origen de la propietat, la família i l'Estat, en la que vincula, seguint a Morgan, la propietat privada, la família monogámica i patriarcal, i l'Estat, assenyalant com aquestes institucions apareixen com a organismes d'explotació de les classes treballadores i com mitjans d'opressió de les dones.
 
 
 
 
 
 
 

 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.