Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Plató: l’art com a imitació (m\:0F4H)

[...] Entre els artífexs d’aquesta classe està, sens dubte, el pintor; no és així?

-Com no?

-I diràs, crec jo, que el que ell fa no són éssers vertaders; i, no obstant això, en algun mode el pintor fa llits també. No és cert?

-Sí que va dir-; també fa un llit d’aparença.

-I què fa el fabricant de llits? No acabes de dir que aquest no fa la idea, que és, segons conveníem, el llit existent per si, sinó un llit determinat?

-Així ho deia.

-Si no fa, doncs, allò que existeix per si, no fa allò real, sinó quelcom que se li sembla, però que no és real; i si algú digués que l’obra del fabricant de llits o d’algun altre mecànic és completament real, no es posa en perill de no dir veritat?

-No la diria -va observar-, almenys segons el parer dels que es dediquen a aquestes qüestions.

-No ens estranyem, doncs, que aquesta obra resulti també quelcom fosc en comparació amb la veritat.

-No, per cert.

-Vols, doncs -vaig dir-, que, prenent per base aquestes obres, investiguem com és aquest altre imitador de què parlàvem?

-Si tu ho vols -va dir.

-Conforme al que s’ha dit, resulten tres classes de llits: una, la que existeix en la natura, que, segons crec, podríem dir que és fabricada per Déu, perquè, qui més podria fer-la?

-Ningú, crec jo.

-Una altra, la que fa el fuster.

-Sí -va dir.

-I una altra, la que fa el pintor; no és així?

-Sigui.

-Per tant, el pintor, el fabricant de llits i Déu són els tres mestres d’aquestes tres classes de llits.

-Sí, tres.

-I Déu, ja sigui perquè no va voler, ja sigui perquè se li va imposar alguna necessitat de no fabricar més que un llit en la natura, així ho va fer: un llit sol, el llit en essència; però dues o més d’elles, ni van ser produïdes per Déu, ni hi ha por que es produeixin per Ell.

-Com així? -va dir.

-Perquè si fes encara que no fossin més que dues -vaig dir jo-, apareixeria al seu torn una la idea de la qual participaria d'aquestes dues, i aquesta seria el llit per essència, no les dues altres.

-Exacte -va dir.

-I va ser perquè Déu sap això, crec jo, i perquè vol ser realment creador d’un llit realment existent i no un fabricant qualsevol de qualsevol classe de llits, pel que va fer aquesta classe, única en el seu ser natural.

-És presumible.

-Et sembla, doncs, que l’anomenem el creador de la natura d’aquest objecte, o quelcom semblant?

-És just -va dir-, ja que ha produït el llit natural i totes les altres coses d’aquest ordre.

-I què direm del fuster? No és aquest també artífex de llits?

-Sí.

-I el pintor, és també artífex i faedor del mateix objecte?

-De cap manera.

-Així, doncs, què diràs que és aquest respecte al llit?

-Crec -va dir- que s’anomenaria més adequadament imitador d’allò del que altres en són artífexs.

-Ben -vaig dir-; segons això, a l’autor de la tercera espècie, començant a comptar per la natural, l’anomenes imitador?

-Exactament -va dir .

-Doncs això serà també l’autor de tragèdies, per ser imitador: un tercer en la successió que comença en el rei i en la veritat; i el mateix tots els altres imitadors.

-Tal sembla.

-D’acord, doncs, en tot allò que es refereix a l'imitador però contesta’m a això respecte del pintor: et sembla que tracta d’imitar allò mateix que existeix en la natura o les obres de l’artífex?

-Les obres de l’artífex -va dir.

-Tals com són o tals com apareixen? Discrimina també això.

-Què vols dir? -va preguntar.

-El següent: un llit difereix en quelcom de si mateixa segons el miris de costat o de front o en alguna altra direcció? 0 no difereix en res, sinó que sembla distint? I un altre tant succeeix amb el altres?

-Això -va dir-; sembla diferent, però no ho és.

-Atén ara a aquesta altre qüestió: a què s’adreça la pintura feta de cada cosa? A imitar la realitat segons es dóna o a imitar allò aparent segons com apareix, i a ser imitació d’una aparença o d’una veritat?

-D’una aparença -va dir.

- Així, doncs, l’art imitatiu ben lluny està de la veritat; i segons sembla, la raó de que el produeixi tot està en que no aconsegueix sinó ben poc de cada cosa i que aquest poc és un mer fantasma. Així, diem que el pintor ens pintarà un sabater, un fuster i els altres artesans, sense entendre res de les arts d’aquests homes; i no obstant això, si és bon pintor, podrà, pintant un fuster i mostrant-lo des de lluny, enganyar nens i homes necis amb la il·lusió que és un fuster de veritat;.

-Com no?

-I crec, amic, que sobre totes aquestes coses el nostre mode de pensar ha de ser el següent: quan algú ens anunciï que ha trobat un home entès en tots els oficis i en tots els afers que cadascú en particular coneix, i que ho sap tot més perfectament que qualsevol altre, cal respondre a aquest tal que és un simple i que probablement ha estat enganyat en topar amb algun xarlatà o imitador, que li ha semblat omniscient per no ser ell capaç de distingir la ciència, la ignorància i la imitació.

-És la pura veritat -va dir.

__________________________________________________

Traducció catalana feta a partir de República, 596e-598d, (Instituto de Estudios Políticos, Madrid 1969, vol. III, p.144-147.)

 


 

Versió en castellà

Platón: el arte como imitación (:\:0F4H)



[...] Entre los artífices de esa clase está, sin duda, el pintor; ¿no es así?
-¿Cómo no?
-Y dirás, creo yo, que lo que él hace no son seres verdaderos; y, sin embargo, en algún modo el pintor hace camas también. ¿No es cierto?
-Sí dijo-; también hace una cama de apariencia.
-¿Y qué hace el fabricante de camas? ¿No acabas de decir que éste no hace la idea, que es, según conveníamos, la cama existente por si, sino una cama determinada?
-Así lo decía.
-Si no hace, pues, lo que existe por sí, no hace lo real, sino algo que se le parece, pero que no es real; y si alguno dijera que la obra del fabricante de camas o de algún otro mecánico es completamente real, ¿no se pone en peligro de no decir verdad?

-No la diría -observó-, por lo menos a juicio de los que se dedican a estas cuestiones.
-No nos extrañemos, pues, de que esa obra resulte también algo oscuro en comparación con la verdad.
-No, por cierto.
-¿Quieres, pues -dije-, que, tomando por base esas obras, investiguemos cómo es ese otro imitador de que hablábamos?
-Si tú lo quieres -dijo.
-Conforme a lo dicho, resultan tres clases de camas: una, la que existe en la naturaleza, que, según creo, podríamos decir que es fabricada por Dios, porque, ¿quién otro podría hacerla?

-Nadie, creo yo.
-Otra, la que hace el carpintero.
-Sí -dijo.
-Y otra, la que hace el pintor; ¿no es así?
-Sea.
-Por tanto, el pintor, el fabricante de camas y Dios son los tres maestros de esas tres clases de camas.
-Sí, tres.
-Y Dios, ya porque no quiso, ya porque se le impuso alguna necesidad de no fabricar más que una cama en la naturaleza, así lo hizo: una cama sola, la cama en esencia; pero dos o más de ellas, ni fueron producidas por Dios, ni hay miedo de que se produzcan.

-¿Cómo así? -dijo.
-Porque si hiciera aunque no fueran más que dos _dije yo-, aparecería a su vez una de cuya idea participarían esas dos, y esta sería la cama por esencia, no las dos otras.
-Exacto _dijo.
-Y fue porque Dios sabe esto, creo yo, y porque quiere ser realmente creador de una cama realmente existente y no un fabricante cualquiera de cualquier clase de camas, por lo que hizo ésa, única en su ser natural.
-Es presumible.
-¿Te parece, pues, que le llamemos el creador de la naturaleza de ese objeto, o algo semejante?

-Es justo -dijo-, puesto que ha producido la cama natural y todas las demás cosas de ese orden.
-¿Y qué diremos del carpintero? ¿No es éste también artífice de camas?
-Sí.
-Y el pintor, ¿es también artífice y hacedor del mismo objeto?
-De ningún modo.
-Pues ¿qué dirás que es éste con respecto a la cama?
-Creo -dijo- que se le llamaría más adecuadamente imitador de aquello de que otros son artífices.
-Bien -dije-; según eso, ¿al autor de la tercera especie, empezando a contar por la natural, le llamas imitador?

-Exactamente -dijo .
-Pues eso será también el autor de tragedias, por ser imitador: un tercero en la sucesión que empieza en el rey y en la verdad; y lo mismo todos los demás imitadores.
-Tal parece.
-De acuerdo, pues, en lo que toca al imitador pero contéstame a esto otro acerca del pintor: ¿te parece que trata de imitar aquello mismo que existe en la naturaleza o las obras del artífice?
-Las obras del artífice -dijo.
-¿Tales como son o tales como aparecen? Discrimina también esto.

-¿Qué quieres decir? -preguntó.
-Lo siguiente: ¿una cama difiere en algo de sí misma según la mires de lado o de frente o en alguna otra dirección? ¿0 no difiere en nada, sino que parece distinta? ¿Y otro tanto sucede con lo demás?
-Eso -dijo-; parece ser diferente, pero no lo es.
-Atiende ahora a esto otro: ¿a qué se endereza la pintura hecha de cada cosa? ¿A imitar la realidad según se da o a imitar lo aparente según aparece, y a ser imitación de una apariencia o de una verdad?

-De una apariencia _dijo.
-Bien lejos, pues, de lo verdadero está el arte imitativo; y según parece, la razón de que lo produzca todo está en que no alcanza sino muy poco de cada cosa y en que esto poco es un mero fantasma. Así, decimos que el pintor nos pintará un zapatero, un carpintero y los demás artesanos, sin entender nada de las artes de estos hombres; y no obstante, si es buen pintor, podrá, pintando un carpintero y mostrándolo desde lejos, engañar a niños y hombres necios con la ilusión de que es un carpintero de verdad.

-¿Cómo no?
-Y creo, amigo, que sobre todas estas cosas nuestro modo de pensar ha de ser el siguiente: cuando alguien nos anuncie que ha encontrado un hombre entendido en todos los oficios y en todos los asuntos que cada uno en particular conoce, y que lo sabe todo más perfectamente que cualquier otro, hay que responder a ese tal que es un simple y que probablemente ha sido engañado al topar con algún charlatán o imitador, que le ha parecido omnisciente por no ser él capaz de distinguir la ciencia, la ignorancia y la imitación.

-Es la pura verdad -dijo.


__________________________________________________
República, 596e-598d, (Instituto de Estudios Políticos, Madrid 1969, vol. III, p.144-147. Traducción de José Manuel Pabón y Manuel Fernández Galiano).

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.