Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Plató: l’ésser i el moviment, crítica d’Heràclit

Sòcrates.− Quin és el mètode que hem de seguir per conèixer o descobrir la natura dels éssers, és una qüestió que pot sobrepassar la meva capacitat i la teva. L’important és reconèixer que no és en els noms, sinó en les coses mateixes, on cal estudiar i buscar les coses.

Cràtil. − A mi em sembla que és així, Sòcrates.

− Procurem a més a més no deixar-nos induir a error pel gran nombre de paraules que es refereixen a un objecte comú. Els que han creat aquests noms ho han fet en la creença que totes les coses estan en un moviment i un passar perpetus. Perquè em sembla que això era el que creien. Però pot ocórrer que no sigui així, i que els autors d’aquests noms s’hagin deixat arrossegar per un remolí a què ens porten amb ells. Examina, en efecte, admirable Cràtil, un pensament que sovint ve a la meva ment com un son: allò bell, allò bo, i totes les altres coses d’aquesta classe, cal dir que existeixen en si, o que no existeixen?

− Quant al que a mi es refereix, Sòcrates, crec que existeixen.

− No es tracta de veure si hi ha un rostre bell, o algun objecte d’aquesta natura: tot això em sembla en un fluir perpetu. Sinó allò bell en si, cal dir que és eternament tal com és?

− Necessàriament.

-Com una cosa pot existir si passa sense parar? Si està un instant de la mateixa manera, està clar que durant aquest temps no passa. Així doncs, si està sempre de la mateixa manera i és sempre la mateixa, com podria canviar o moure’s, sense apartar-se de la seva essència?

− No podria.

− A més a més, una cosa sempre en moviment ningú la podria conèixer. Mentre ens acostéssim per conèixer-la, es convertiria en una altra i d’una altra natura, de manera que no podríem saber el que és ni com és. Cap coneixement pot conèixer el que coneix, si aquest objecte no té cap caràcter determinat.

− És com dius.

− No pot tampoc dir-se que hi hagi algun coneixement, Cràtil, si tot canvia sense parar i si res roman. Perquè si això que anomenem coneixement no deixa de ser coneixement, el coneixement roman i hi ha coneixement. Però si la forma mateixa del coneixement canvia, llavors una altra forma succeeix a aquella, i no hi ha coneixement. De la mateixa manera es prova que tampoc hi haurà ningú que conegui ni res que sigui conegut. Si al contrari el que coneix existeix, si el que és conegut existeix, no veig què semblant tenen tots els objectes que acabem d’anomenar amb el passar i el moviment. Són així aquests objectes, o són d’una altra manera, és a dir, com pretenen els seguidors d’Heràclit i molts altres? És un punt que no és fàcil dilucidar. Però no és propi d’un home sensat inclinar-se per les paraules i entregar-los a si mateix i la seva ànima, ni tenir-los a elles i als seus autors una confiança absoluta, i afirmar, com si ho sabés, que no hi ha res estable, que tot es dissol com el fang, que les coses s’assemblen a algú malalt de refredat i són arrossegades en un moviment i un passar perpetus. Potser és així, Cràtil, potser és d’una altra manera. És necessari perquè examinar aquest punt amb valentia i amb la major atenció sense admetre res a la lleugera. Tu encara ets jove i estàs en la flor de l’edat. Comunica’m, si si s’escau, allò que esbrinis.

__________________________________________________

Traducció catalana feta a partir de l'edició en castellà

Crátilo, 439b 440d. (R. Verneaux, Textos dels grans filòsofs. Edat antiga, Herder, Barcelona 1982, p.17-19).

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.