Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Jean Piaget: el pensament formal

Després dels onze o dotze anys, el pensament formal es fa justament possible, és a dir, que les operacions lògiques comencen a ser traslladades del pla de la manipulació concreta al pla de les meres idees, expressades en un llenguatge qualsevol [el llenguatge de les paraules o el dels símbols matemàtics, etc.], però sense el suport de la percepció, ni l'experiència, ni tan sols la creença. Quan diem, en l'exemple que acabem de citar: «Edith té els cabells més foscos que Lili, etc.», presentem, en abstracte, efectivament, a tres personatges ficticis, que no són més que simple hipòtesi per al pensament, i sobre aquestes hipòtesis demanem al nen que raoni. El pensament formal és, per tant, «hipoteticodeductiu», és a dir, que és capaç de deduir les conclusions que cal treure de pura hipòtesi, i no sols d'una observació real. Les seves conclusions són vàlides fins i tot independentment de la seva veritat de fet, i és per això pel que aquesta forma de pensament representa una dificultat i un treball mental molt més gran que el pensament concret.

________________________________________________

Seis estudios de psicología, Seix Barral, Barcelona, 6a, 1973, p. 96-97.
 

Versión en castellano

Jean Piaget: el pensamiento formal

Después de los once o doce años, el pensamiento formal se hace justamente posible, es decir, que las operaciones lógicas comienzan a ser transpuestas del plano de la manipulación concreta al plano de las meras ideas, expresadas en un lenguaje cualquiera [el lenguaje de las palabras o el de los símbolos matemáticos, etc., pero sin el apoyo de la percepción, ni la experiencia, ni siquiera la creencia. Cuando decimos, en el ejemplo que acabamos de citar: «Edith tiene los cabellos más oscuros que Lili, etc.», presentamos, en abstracto, efectivamente, a tres personajes ficticios, que no son más que simples hipótesis para el pensamiento, y sobre estas hipótesis pedimos al niño que razone. El pensamiento formal es, por lo tanto, «hipotético-deductivo», es decir, que es capaz de deducir las conclusiones que hay que sacar de puras hipótesis, y no sólo de una observación real. Sus conclusiones son válidas aun independientemente de su verdad de hecho, y es por ello por lo que esa forma de pensamiento representa una dificultad y un trabajo mental mucho más grande que el pensamiento concreto.

__________________________________________________
Seis estudios de psicología, Seix Barral, Barcelona 1973, 6ª ed., p. 96-97.

 

 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.