Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

palingenèsia GEN.

(del grec B"84((,<,F\", terme format per BV84<, palin, nou, i (X<,F4H, gènesi, naixement En general, significa regeneració, renovació, resurrecció o renaixement)

En l'antiguitat fou defensada pels pitagòrics per la seva creença en la transmigració de les ànimes o metempsicosis. L'esdevenir de Heràclit expressava també una concepció semblant, lligada a la noció de l'etern retorn. No obstant això, fonamentalment, els defensors d'aquesta tesi van ser els estoics. En la seva concepció cíclica del temps, la palingenesia designa el renéixer del món després d'un cicle total al final de la ecpyrosis. En els representants orientals de la Patrística, especialment en Orígenes, aquesta noció va unida a la de apocatàstasis o retorn escatològic a l'origen. Però, en la filosofia cristiana, es va combatre la noció de palingenèsia com a retorn, ja que és contrària a la seva concepció lineal i irrepetible del temps. Per això, quan usen aquest terme, els filòsofs cristians es refereixen al retorn de Crist Rei (parousia) i la instauració del regne definitiu després del judici final.

Durant els segles XVI i XVII, aquesta noció va ser utilitzada pels alquimistes i, en la modernitat, aquesta idea va ser recuperada per Ch. Bonnet, en la seva La palingénésie philosophique, on defensa la persistència de la substància pensant a través de la renovació dels cossos, produïda per la regeneració dels seus gèrmens indestructibles. També han exposat idees palingenètiques P.S. Ballade, que creu en una regeneració social, i Gioberti, que considera que hi haurà un renaixement final de la humanitat per la potenciació de les facultats humanes i la gradual reconversió d'allò sensible en intel·ligible. De vegades, s'ha usat aquest terme per referir-se a l'etern retorn, encara que, la majoria de les vegades, per referir-se, en particular, al retorn de les ànimes. Oswald Spengler usa aquest terme per referir-se al ritme cíclic de les civilitzacions, sobre el model dels ritmes cíclics dels éssers vius.


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.