Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

prejudici GEN.

Un prejudici és, etimològicament, un judici-previ. En general s'han considerat els prejudicis de manera pejorativa, entenent-los com a creences no fonamentades o com a actituds no raonades, basades en conjectures i sense tenir un coneixement complet d'allò que s'ha jutjat, que poden derivar en antipatia o simpatia sense autèntic fonament cap a persones, races, o idees. Aquesta consideració pejorativa dels prejudicis enllaça amb la concepció dels Ýdols segons Francis Bacon, que els consideren com a falses nocions o prejudicis que obstaculitzen el coneixement. També en aquest sentit els considera Descartes, qui els combat especialment en el Discurs del mètode.

També per a Bachelard, els prejudicis, al mode dels ídols de F. Bacon, actuen com a obstacles epistemol˛gics o limitacions internes en el procés del coneixement. Per això afirma que «l'esperit té l'edat dels seus prejudicis», i que el coneixement científic està sotmès al pes d'anteriors coneixements, és a dir, que «es coneix contra un coneixement anterior»; no es parteix de zero. Per això, la història de les ciències no apareix com una història continuada de progrés des d'etapes inferiors («continuisme»), sinó com un procés discontinu amb ruptures epistemològiques, vinculades a obstacles epistemològics.

No obstant això, entesos en el seu sentit merament etimològic, com a judicis previs, Gadamer reivindica els prejudicis en la seva concepció de l'hermenŔutica, ja que per a ell tota comprensió parteix d'unes estructures prèvies de precomprensió (Vorverständnis). És a dir, en tot procés de comprensió es parteix de pressup˛sits o prejudicis (Vorurteile) -en aquest sentit etimològic-, que són els que fan possible tot judici i constitueixen una memòria cultural que comprèn teories, mites, tradicions, etc. El subjecte de la comprensió no parteix, doncs, de zero, ni s'enfronta al procés de comprensió a partir d'una tabula rasa, sinó que té al darrere seu tota la història. D'aquesta manera Gadamer denúncia el prejudici de tot antiprejudici (veure text).

Els prejudicis o pressup˛sits són constitutius de la realitat històrica del ser humà, són condicions a priori de la comprensió, i la pretensió historicista i cientifista d'eliminar tot prejudici és, al seu torn, un prejudici, però en el sentit pejoratiu d'un fals prejudici.


Veure Ýdols, pressup˛sits.

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.