FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos |
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ... |
Loading
|
Expressió que, segons A. O. Lovejoy, designa un complex d'idees que van actuar com el pressupost bàsic i constant de tot el pensament occidental, des de la Grècia clàssica fins al segle XIX, i que constituïen la concepció més divulgada de l'explicació d'un ordre universal i pauta de l'univers.
En resum, aquest complex d'idees es caracteritzava pels trets següents:
a) existència d'una continuïtat de tot allò existent, sense buits ni fissures de cap mena, expressada metafòricament amb la imatge d'una gran cadena regida pels principis de plenitud, de continuïtat i de completitud;
b) expressió d'un ordre constitutiu de l'univers i de la racionalitat i intel·ligibilitat d'aquest;
c) possibilitat (o necessitat) d'accés a l'existència de totes les formes d'existència possibles: tot allò possible pot arribar a ser (i serà) real.
L'esmentat complex d'idees, que es manifesten en tots els àmbits del saber: la filosofia, la teologia, la literatura, l'art i la ciència, va marcar els pressupostos bàsics, sovint inconscients, del pensament, des de Plató fins a Schelling inclòs. Però a la fi del segle XIX, l'abandó del concepte d'una necessitat ineludible de tot allò existent va acabar amb aquest complex d'idees i amb la pretensió que la ment humana, temporalment finita, pogués deduir un sistema de veritats eternes i necessàries.
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.