Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Le Senne, René (1883-1954) HIST. `lesenne.wav', `play"]

Filòsof i moralista espiritualista francès. Va néixer a Elbeuf-sur-Seine. Va ser professor en diversos instituts d'ensenyament secundari (en Chambéry, Marsella i París), posteriorment va ser professor en l´École Normale Supérieure i, entre 1942 i 1952, va ser professor en la Sorbona. A més a més va ser membre de l'Acadèmia de Ciències morals i polítiques des de 1948, i president de l'Institut Internacional de Filosofia el 1952.

Junt amb el seu amic Lavelle amb qui va fundar la col·lecció «Philosophie de l'esprit» de l'editorial Aubier, és el principal representant de l'anomenada «filosofia de l'esperit» francesa. Comparteix amb Lavelle una interpretació idealista i espiritualista del criticisme d'arrel kantiana, que li condueix, mitjançant una anàlisi de l'esperit i de les experiències directes, a la reducció del ser a la consciència. En el dit anàlisi de les dades de la consciència es mostra una influència del pensament de Bergson, però interpretat de manera que accentua els aspectes més místics d'aquest. També es mostra en la seva interpretació influències de Lachelier.

A la seva obra Introducció a la filosofia (1939), afirma que el subjecte individual participa d'un «jo infinit», i és un «concentrat» de l'«esperit universal». En l'àmbit de la consciència és on es dóna tota activitat, inclosa l'activitat científica. I en l'anàlisi d'aquest àmbit considera quatre direccions

  1. cap a dins,

  2. cap a fora,

  3. cap a endavant i

  4. cap endarrere

que són altres tantes formes de manifestar-se l'activitat pròpia de l'esperit. La ciència sorgeix de l'activitat extroversiva (cap a fora) i retroversiva (cap endarrere); l'art, que manifesta la plenitud d'un món intel·lectual i espiritual, sorgeix de l'activitat de la consciència introversiva. Oberta cap a endavant, la consciència funda l'ètica i dóna raó de la transcendència de la persona per sobre de l'aspecte merament mecànic de la natura, i combinant l'obertura cap a fora i l'activitat cap a endavant sorgeix la religió, que mostra uns valors fundats en el «esperit absolut». En la filosofia de Le Senne l'estudi de la dimensió moral és la que ocupa un lloc preponderant, basant-se en la relació entre el deure i els obstacles que s'oposen a la seva realització.

Com Lavelle, es va enfrontar amb l'existencialisme i mitjançant una concepció de la unió de l'home amb el tot d'un món espiritual va rebutjar el sentiment de l'angoixa. No obstant això, aquella participació mostra la relativa separació de l'home respecte de l'absolut, separació que té la seva manifestació en la temporalitat. Només ens adonem de la participació en allò etern en l'instant ple, el present pur que va més enllà dels límits de la temporalitat.

Obres

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.