Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Marcel, Gabriel (1889-1973) HIST. `marcel.wav', `play"]

Filòsof i autor teatral nascut a París. Segons els seus biògrafs i segons confessions pròpies, la mort de la seva mare succeïda quan només tenia quatre anys va marcar la seva vida i el va conduir a la reflexió sobre la mort i el mal. Va abandonar el judaisme i es va convertir al catolicisme el 1929. Es considera com el màxim representant de l'anomenat existencialisme cristià, encara que ell rebutjava aquesta classificació (detestava el terme «existencialisme») i va preferir enquadrar-se sota la denominació de socratisme cristià.

No hi ha en Marcel l'elaboració d'un pensament sistemàtic, sinó que és fruit d'un tempteig que es va manifestant al llarg de les seves obres, tant literàries com filosòfiques, així com en els seus articles periodístics i de crítica literària. Inicialment el punt de partida de la seva reflexió va ser l'idealisme americà de Bradley, però progressivament se va anar inclinant cap a Pascal, Bergson i Jaspers. Va mantenir tesis pròximes a les de Kierkegaard, encara que Marcel només va conèixer l'obra d'aquest autor després d'haver arribat per si mateix a la defensa de tesis semblants. En la tradició existencialista, Marcel va combatre l'idealisme al qual anteriorment va estar vinculat, i va afirmar que ha de pensar-se l'existència com a fonament de tot pensament i no al revés. És l'existència humana la que funda tot pensament, per això no pot explicar-se l' home com si d'una cosa es tractés, i rebutja tota utilització de l'home com un objecte. L'objecte és sempre quelcom extern a mi, i sempre és estudiat des de fora, en canvi, el subjecte, en la seva existència personal, és irreductible al mer tenir. En quant que l'existència s'identifica amb l'existent no pot ser objectivada, de manera que tot intent de racionalitzar l'existència sota els modes de la objectivaciˇ aplicables a les coses condueix a la pèrdua de llibertats, a la despersonalització de les relacions humanes, al menyspreu de l'individu en favor de la raó d'Estat o de la col·lectivitat abstracta. Els intents d'objectivar l'ésser de l'home són el caldo de conreu de la fanatització de les consciŔncies que condueixen a una vida falsa i, en ˙ltima instÓncia, a la guerra, alhora que engendren un mˇn de falsa racionalitat, en la que s'ha oposat el ser al tenir, i s'ha substituït aquell per aquest. Si, en canvi, es recupera l'opció de viure una existència que no estigui dominada pel tenir, sinó per l'ésser, pot explorar-se l'esmentada existència en la seva dimensió de misteri en la pròpia implicació del ser. Aquest misteri del ser, com ho denomina Marcel, és el que explora a les seves obres, i no sols en les purament filosòfiques, sinó també en les seves obres teatrals, que transcendeixen la mera anàlisi psicològica per obrir-se a la angoixa metafísica, i en aquest mateix misteri del ser troba la transcendència i la presència de DÚu en els fons de la consciència de l'existir. És destacable la seva influència sobre l'obra de Paul Ricoeur.


Obres

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.