Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Lovejoy, Arthur Oncken (1873-1962) HIST. `lovejoy.wav', `play"]
{ewl MVBMP2, ViewerBmp2, !lovejoy.bmp}
Filòsof nord-americà, encara que nascut a Berlín. Va ser professor a les universitats de Standford, Sant Louis, Missouri, Harvard i en la John Hopkins. Se li situa en el moviment del realisme crític americà, del que és un dels seus fundadors. Junt amb D. Drake, J.B. Pratt, A.K. Rogers, J. Santayana, R.W. Sellars i C.A. Strong, va publicar el text fundacional d'aquest corrent: Assajos de realisme crític. Va fundar l'History of Idees Club i va dirigir el seu òrgan d'expressió, «Journal of the History of Idees».

La seva concepció filosòfica és una versió de l'esmentat realisme crític que és coneguda com a realisme temporalista. Va combatre el dualisme metafísic clàssic, en rebutjar la distinció entre aparença il·lusòria i realitat física (La rebel·lió contra el dualisme, 1930, obra en què es manifesta una certa influència de la fenomenologia i de la teoria dels objectes de Meinong). No són els objectes els qui es donen en la consciència, sinó els mitjans del conèixer. No obstant això, va defensar una altra forma de dualisme epistemològic en assenyalar que les idees i els seus objectes tenen posicions espacials distintes i qualitats diferents. Per això el monisme tradicional tampoc era capaç de captar el caràcter temporal de l'experiència ni la diferència entre el temps d'una percepció i el del seu objecte.

D'altra banda, també es va oposar a les tesis idealistas que consideren que la temporalitat és una mera manifestació del etern, i va insistir particularment en el caràcter de la temporalitat de tot allò existent.

Aquest interès per la temporalitat (ell mateix qualificava la tendència fonamental de la filosofia contemporània com una forma de temporalismo), li va conduir a l'estudi de la historia general de les idees, del que és un brillant exemple la seva obra La gran cadena del ser (1936).

Altres obres destacables seves són: Assajos sobre història d'idees (1948), La raó, el coneixement i el temps (1961) i Reflexions sobre la natura humana (1961).


Veure la gran cadena del ser, historia general de les idees, neorrealismo o realisme crític.

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.