FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Filòsof i teòleg, deixeble de William Hamilton, considerat l'últim representant de la escola escocesa del sentit comú. Va néixer en Cosgrove. Va ser professor de teologia en Oxford i diaca a la catedral de Sant Pau de Londres.

Va desenvolupar la filosofia d'Hamilton aplicada a la teologia, elaborant una teologia negativa que sustenta que Déu, en quant que absolut i infinit, és inconcebible i incognoscible i només pot tenir-se un coneixement condicionat d'Ell. En quant que absolut, no pot conèixer-se, ja que allò absolut no pot pensar-se ni com a conscient ni com a inconscient, ni com a complex ni simple, no pot ser definit (delimitat) ni tan sols per diferències o per absència d'elles. Tampoc pot ser identificat amb l'univers ni distingir-se d'ell. En quant que infinit, tampoc pot ser conegut, ja que l'infinit és tot en potència però res en acte, la qual cosa mostra la impossibilitat de ser concebut. Finalment, tampoc pot ser concebut com causa primera, ja que la causa suposa una relació amb l'efecte, i allò absolut està més enllà de tota relació. No obstant això, encara que manifesta la impossibilitat del coneixement d'allò absolut, Mansel apel·la a la creença, ja que la dita impossibilitat de coneixement és relativa en ser humà, no a la mateixa natura d'allò absolut. Al seu torn, la creença està fundada en la consciència moral.

Es va oposar a John Stuart Mill (qui havia criticat fortament la filosofia d'Hamilton) i a la concepció de la lògica entesa com un mer sistema formal o un llenguatge útil, ja que tant Mansel com el seu mestre Hamilton la consideraven plenament com la base del pensament.

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.