Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

raciovitalisme HIST.

El raciovitalisme o teoria de la raó vital és una concepció de la racionalitat creada per Ortega i Gasset. Aquest autor, que com Nietzsche critica la dictadura d'una raˇ abstracta en el món occidental d'origen socràtic, sustenta que ni hem d'acceptar l'unilateral punt de vista del vitalisme, ni tampoc el no menys unilateral del racionalisme. És a dir, no podem reduir allò humà a mer fenomen biològic, però tampoc podem acceptar una raó que ha suplantat la vida i ha posat aquesta en funció d'aquella: «La raó pura no pot suplantar a la vida: la cultura de l'intel·lecte abstracte no és, enfront de l'espontània, una altra vida que es basti a si mateixa i pugui desallotjar a aquella. És tan sols una breu illa surant sobre el mar de la vitalitat primària. Lluny de poder substituir a aquesta, ha de recolzar-se en ella, nodrir-se d'ella com cadascun dels membres vius de l'organisme sencer» (veure text més ampli).

Per superar els dos pols esmentats del mer vitalisme i del simple racionalisme, Ortega crea la noció de raó vital. Aquesta valora la racionalitat, però és conscient de les seves arrels en les necessitats vitals, i la posa al servei de la vida, que és la realitat autènticament radical (veure text). Aquesta radicalitat de la vida, no obstant això, en l'home exigeix un saber, que és un saber a què atenir-se, i aquest és el fonament de la raó. La noció d'un saber a què atenir-se va unida a l'altra gran tesi orteguiana, la del perspectivisme i circumstancialisme: «jo sóc jo i la meva circumstància». Però presa abstractament, la fusió d'una raó vital com la descrita amb el perspectivisme, podria donar lloc a una concepció relativista, ben llunyana de les tesis orteguianes. Però és que l'esmentada fusió ha d'efectuar-se de manera concreta, i la concreció d'ambdues ens la proporciona la història. Per aquest motiu, la raó vital es constitueix com a raó històrica, ja que l'home no té natura, sinó història. D'aquesta manera, Ortega supera el punt de vista merament biologista de la racionalitat que tan en voga va estar entre diversos seguidors dels corrents vitalistes de la seva època.


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.