Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

mecànica clàssica newtoniana GEN.

Terme que designa la ciència física desenvolupada en el segle XVII, que té per objecte l'estudi del moviment de masses puntuals sotmeses a forces en l'espai y de les interaccions dels sistemes d'aquestes massa puntuals. Aquesta ciència es va basar en els descobriments de Kepler, Galileu, Torricelli, Huygens i altres físics, i van ser magistralment sintetitzats per Newton en la Philosophiae Naturalis Principia Mathematica, obra publicada el 1687. A causa d'aquesta magna feina de síntesi efectuada per Newton, però especialment pels seus propis desenvolupaments teòrics, el conjunt de la mecànica clàssica rep de vegades el nom de mecànica newtoniana, especialment pel fet que Newton, basant-se en els principis d'aquesta mecànica va poder elaborar la llei de la gravitació universal i integrar per primera vegada el moviment dels cossos celests en una dinàmica rigorosa. Els conceptes fonamentals sobre els quals es basa la mecànica newtoniana són els de espai, temps, força i massa, de forma que els altres conceptes (velocitat, acceleració, acció, reacció, atracció, gravitació, etc.) poden explicar-se a partir d'aquells conceptes fonamentals. D'altra banda, la idea bàsica que dirigeix la mecànica newtoniana és la de considerar que tota explicació ha de ser quantitativa (amb el que culmina el procés de la matematitzaciˇ de la física iniciat per Galileu en oposició a la física qualitativa aristotèlica) i sotmesa a experimentaciˇ. Donada la gran potència explicativa d'aquesta nova ciència, aviat va substituir a la física aristotèlica i a la cartesiana, alhora que es va constituir en el nou paradigma científic sobre el qual es va inspirar el mecanicisme filosòfic del segle XVIII. Solen distingir-se tres grans parts al si de la mecànica newtoniana o «clàssica»:

Posteriorment, els desenvolupaments de la termodinàmica, l'òptica, l'electricitat i el magnetisme; el descobriment de la propagació de la interacció elèctrica (Maxwell i Herz) i els experiments sobre la propagació de la llum (Michelson i Morley) van posar en crisis els fonaments de la mecànica newtoniana, especialment quan es va ampliar el domini de la física cap a les grans magnituds, en les que la teoria de la relativitat ha substituït a la física clàssica. Al camp de les magnituds extremadament petites tampoc la mecànica newtoniana ha resistit el pas del temps, sent substituïda en aquest terreny per la mecÓnica quàntica (veure també mecÓnica ondulatòria).

    J. Kepler Galileu GalileiNewton

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.